Aquesta paraula d’origen anglosaxó, va començar a usar-se el 2005 i serveix per a definir l’enviament de contingut sexual, siguin vídeos o fotografies, d’una persona a una altra de manera voluntària a través de dispositius tecnològics, normalment un mòbil.
Fer-ho en si no és gens dolent, però sí que ho és fer mal ús d’aquest contingut per part de qui el rep i difondre’l sense prèvia autorització del remitent. Fer-ho, constitueix un delicte tipificat en el Codi penal espanyol en el seu article 197.7 definit com a “descobriment i revelació de secrets” i suposa una pena de presó d’entre tres mesos i un any o multes de 6 a 13 mesos. S’incorre, tant si ets la primera persona que ho difons, com si ets l’última, i no eximeix tampoc el fet d’aparèixer o no en aquests arxius.
El Sèxting ha sofert una tendència creixent en els últims anys, i tot i que segons els estudis, la majoria d’usuaris són adults, cada cop és més freqüent també en adolescents i joves. La raó perquè s’envien aquests tipus de continguts sol ser el d’augmentar el desig sexual en l’altra persona o com a una simple experimentació, però si es fa, cal prendre certes mesures, ja que, una vegada enviat el contingut, deixem de tenir control sobre ell i aquest fet, pot ocasionar-nos conseqüències greus. Algunes d’elles són:
- Perduda de la privacitat, per estar exposat de manera pública.
- Descontextualització de les imatges.
- Mala reputació.
- Amenaces i extorsions, que es poden rebre a canvi de no difondre les imatges.
- Humiliació i insults.
- Ser objectiu de pederastes o assetjadors.
- Conseqüències legals i penals.
- Trastorns psicològics per a la víctima.
Per a prevenir el Sèxting, és important informar dels riscos que comporten aquest tipus de pràctiques i educar en valors als nostres joves per a evitar en la mesura que sigui possible aquestes pràctiques tan usuals.
