Amb el primer diumenge d’Advent comença l’any litúrgic. Un temps de quatre diumenges abans de Nadal que culmina amb la nit de Nadal. Temps d’esperança i de preparació.

El dia en què Crist es va fer home per redimir el món va canviar el curs de la història. La salvació del pecat i del mal no era una teoria, un somni, una idea sinó una persona que, arribant a nosaltres de part de Déu, canviava el curs sense sortida de la història i ens obria una esperança eterna. L’Església participa i actualitza la llarga preparació d’aquell esdeveniment de salvació amb aquest temps específic de preparació al Nadal. Sant Tomàs d’Aquino ho explica encertadament: “Jesucrist, prenent un cos i una ànima humana i naixent d’una Verge, per poder donar-nos la seva Divinitat, es va fer Home perquè l’home es fes Déu”. I en el Catecisme podem llegir: “En celebrar anualment la litúrgia d’Advent, l’Església actualitza aquesta espera del Messies: participant en la llarga preparació de la primera vinguda del Salvador” (Catecisme 524). És el que professem en el Credo: “I tornarà gloriós a judicar els vius i els morts, i el seu regnat no tindrà fi”. Durant l’Advent ens preparem per a la vinguda de Crist en el  Nadal, certament, però també recordem que Crist va prometre que tornaria: “Tornaré i us prendré a casa meva” (Jo 14,3). L’Advent és un temps d’espera per a aquesta segona vinguda, així com un reconeixement que serem jutjats per Crist per les nostres accions i decisions. Per aquesta raó l’Advent també és un temps de conversió i penediment, que ens ha de conduir a l’esperança i l’alegria per la vinguda de Crist. L’Evangeli d’aquest diumenge ens aconsella: “Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor… Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada” (Mt 24,42.44).

El Papa Francesc ens deia fa un any que l’Advent “és oportú per obrir els nostres cors, per fer-nos preguntes concretes sobre com i per a qui gastem les nostres vides. Es tracta d’aixecar-se i pregar, de girar els nostres pensaments i els nostres cors cap a Jesús que ha de venir”.

Hi ha moltes maneres pràctiques d’entrar a l’Advent. Els temps litúrgics són també per al nostre benefici espiritual. L’Advent, que és temps d’expectació, vigilància, conversió i alegria, el podem concretar en una pregària més intensa; una moderació en el menjar i el temps de televisió o d’esport, per tenir temps d’estar més amb la família i els amics; podem comprar només el necessari i no el superflu; hauríem de saber compartir amb tanta gent ferida que necessita sentir i rebre el nostre amor; i cercar una acció solidària, de compartició amb els germans, amb tothom. Es tracta de preparar-se a viure més plenament l’alegria i la gràcia que rebem per Nadal, tot pregant i pensant més en la Verge Maria que amb el seu sí confiat a Déu, va fer possible l’Encarnació i la salvació de la humanitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada