El sector turístic, tant al Pirineu com a la resta de Catalunya, es prepara per a una campanya d’estiu completament “atípica” a causa de l’impacte del coronavirus. El major control de les fronteres, l’adopció de mesures de seguretat i la disminució de la renda de les famílies provocaran una aposta dels turistes pels mercats locals, segons confirma una enquesta que ha impulsat la consultora especialitzada Tourislab.
A Catalunya, els visitants seran bàsicament del país mateix, gastaran menys diners i buscaran localitzacions allunyades de la ciutat, amb preferència per allotjar-se en apartaments turístics o cases rurals. Un fet, però, que en aquest cas pot beneficiar l’Alt Pirineu, alhora que perjudicarà destins molt dependents del turisme estranger i amb altes densitats de població, com és el cas de Barcelona.
Tot i la incertesa actual, un 52,2% dels catalans viatjarà aquest estiu, segons l’enquesta de Tourislab. El 47,8% restant no té previst fer-ho; i dels qui no es mouran, un 33,7% ho atribueix a desconfiança davant la pandèmia i les mesures higièniques, mentre que el 30% addueix problemes econòmics.
Previsió de ple al Pirineu
Del percentatge de catalans que té previst viatjar, el 52% passarà les vacances d’estiu a Catalunya mateix, el 28,2% viatjarà per Espanya i només el 19,7% anirà a d’altres països. A l’estudi es destaca que el principal motiu per escollir viatjar per Catalunya és “el suport a l’empresa local”: així ho expressen un 64,4% dels enquestats. “Hi ha una consciència molt important de donar suport al teixit empresarial i consumir producte local”, segons ha assegurat el conseller delegat de Tourislab, David Esteller.
L’anàlisi també confirma que els Pirineus i la Costa Brava seran les destinacions més demanades, amb preferència per localitzacions properes a la natura, per poder desconnectar “amb absoluta llibertat”, sense aglomeracions i amb menys risc de contagi. El director de l’Agència de Turisme de Catalunya i també alcalde de Gironella, David Font, augura fins i tot que “algunes zones de l’interior del país i els Pirineus poden arribar a tenir el cartell de complet aquesta temporada”, ha manifestat el director de l’Agència Catalana de Turisme, David Font.
Recuperació més ràpida als “hotels COVID-free” i a les cases rurals
Pel que fa als allotjaments, els experts preveuen una aposta pels apartaments turístics o els “hotels covid-free”. El professor d’Economia i Empresa de la UOC i expert en turisme, Pablo Díaz Luque, assegura que “els hotels de qualitat “que transmetin la imatge que seguiran els protocols probablement també es recuperin ràpidament”. La recuperació del sector turístic, prevista per entre 2021 i 2022, estarà impulsada pel turisme d’oci. “Sorprenentment”, esperen “que es recuperi ràpidament el turisme de platja i vacacional, que s’esperava que estigués molt danyat”, segons Díaz Luque.
En aquest context, la transmissió d’una sensació de confiança i la reivindicació de Catalunya com una destinació segura és un “element clau”, segons David Font. El 2019, el 80% dels turistes catalans van optar per allotjaments rurals. El director de l’Agència Catalana de Turisme indica que aquest tipus d’oferta guanyarà pes gràcies a l’aposta per un turisme “sostenible”, tant mediambientalment com a nivell econòmic o social. A més a més, el visitant vol viure cada vegada més l’experiència “com a local”.
Des de Tourislab hi afegeixen que els apartaments d’ús turístic seran la “modalitat preferida” per un 39% dels catalans, seguits dels hotels i els allotjaments rurals, amb un 36%. El turisme de gent gran serà un dels més afectats per la “percepció de perill” d’aquest col·lectiu, malgrat que és un segment “molt interessant pel seu comportament cívic”. La pandèmia també ha “accelerat” algunes tendències del sector.
Represa més lenta de Barcelona i del turisme de congressos
Barcelona, en canvi, tindrà un “cert ressentiment” en el nombre de visitants, perquè té una gran dependència del turisme internacional i, a més a més, és una ciutat amb una alta densitat d’habitants (més de 16.000 per km2). Segons Díaz Luque, les grans ciutats provoquen una “percepció negativa” en els visitants, per l’acumulació de població i, per tant, el major risc de contagi.
La caiguda del turisme internacional, en tot cas, provocarà també una davallada en els ingressos generals a tot el sector turístic, perquè “el visitant nacional o de proximitat gasta menys que l’internacional”, ha advertit Díaz Luque. De fet, la meitat dels enquestats per Tourislab té previst gastar-se entre 50 i 100 euros per persona i dia, mentre que només un 20% preveu gastar entre 100 i 200 euros. En el cas dels turistes internacionals, la despesa mitjana diària es va situar en 195 euros per persona el 2019.
A Catalunya, els mercats amb una major despesa diària són bàsicament l’asiàtic i el nord-americà, ara molt limitats pel tancament de les fronteres i l’ambigüitat sobre les restriccions de sortida i entrada als països. Previsiblement, els ingressos directament vinculats al sector cauran en 15.000 milions d’euros el 2020, segons ha recordat David Font. L’any passat, els turistes internacionals van generar una despesa de 21.300 milions d’euros, mentre que els mercats català i espanyol van aportar tot just 4.000 milions.
Finalment, el turisme associat als grans esdeveniments, en canvi, trigarà més a recuperar-se. Aquest segment va començar a caure amb la cancel·lació del Mobile World Congress al febrer i ha provocat l’ajornament de la major part dels esdeveniments per a l’últim trimestre de l’any. Tot i això, el turisme de reunions ha evolucionat de manera positiva. Les empreses ja comencen a reprendre de manera progressiva l’activitat i la darrera setmana la plataforma BizAway ha assolit un nivell de reserves diàries del 50% respecte a la situació anterior, segons ha assegurat el conseller delegat d’aquesta empresa, Luca Carlucci.
