El sector de l’energia es compromet a desenvolupar projectes d’energies renovables respectant el paisatge

estrategia-paisatge

Les  terceres jornades del Paisatge, centrades en les energies renovables, han tingut lloc aquest dimarts a la sala d’actes de MoraBanc. Han comptat amb la participació de diversos ponents que han explicat les seves experiències sobre com integrar les energies alternatives a l’entorn, i com reutilitzar algunes infraestructures industrials per donar-los un caire més social. A la mitja part de les jornades ha tingut lloc la signatura entre les diferents mútues i distribuïdores elèctriques del país i el Govern per adherir-se al pacte pel desenvolupament de l’Estratègia Nacional del Paisatge. D’aquesta manera, mútues i distribuïdores (entre elles FEDA), es comprometen a desenvolupar projectes d’energies renovables respectant l’entorn.

Les mútues i distribuïdores elèctriques del país, entre elles FEDA, han signat aquest dimarts al migdia un acord amb el Govern per adherir-se al pacte per a l’Estratègia Nacional del Paisatge. Fent aquest pas es comprometen a integrar el màxim possible a l’entorn els seus projectes relacionats amb la producció d’energia, sobretot pel que fa a les renovables. És el tercer conveni d’aquestes característiques que signa el ministeri de Medi Ambient, després dels tancats amb les pistes d’esquí i el Col·legi d’Arquitectes els darrers mesos. L’acord s’ha tancat en el marc de les terceres jornades del Paisatge, celebrades també aquest dimarts i que s’han centrat en les energies renovables.

La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, s’ha mostrat molt “satisfeta” amb la culminació d’aquest acord, i més tenint en compte que abans d’acabar l’any des del Govern presentaran el Pla sectorial d’infraestructures energètiques, el qual pretén entre d’altres aspectes aplanar el camí per poder tirar endavant instal·lacions de producció d’energia més enllà de les de FEDA. L’acord garanteix que aquestes instal·lacions “es faran de la manera més harmoniosa possible i integrades al paisatge”.

Dins del pla d’infraestructures, ha avançat la ministra, es contemplen projectes sostenibles com la instal·lació d’aerogeneradors, de plaques fotovoltaiques i de cogeneració. En el cas dels aerogeneradors, s’està estudiant dues possibles ubicacions per posar molins de vent al país.

Calvó també ha explicat que la voluntat del Govern és anar cap a un mixt energètic pel que fa a la producció pròpia, entre les renovables i la cogeneració. La idea és arribar a produir el 33% de l’energia total que es consumeix al país. Ara mateix s’està al voltant del 15% gràcies a la central hidroelèctrica d’Engolasters.

Per la seva banda, el portaveu de l’associació que agrupa les entitats del sector energètic, AESE, ha assegurat que no s’ho van pensar dues vegades quan els van proposar integrar-se al pacte per a l’Estratègia Nacional del Paisatge, tenint en compte que sempre “hem apostat per les renovables i per la integració al paisatge”. També ha explicat que, a través de la societat Productora Elèctrica Renovable, treballen en dos projectes. Per una banda la minicentral d’Arcalís, que està prevista que finalitzi al novembre i que proporcionarà electricitat equiparable a la totalitat de l’energia que necessita l’estació d’esquí, i per altra la minicentral d’Aixovall. En aquest cas s’està pendent de l’autorització del Govern per poder començar a construir.

Andorra, laboratori ‘low-carbon’
L’acord s’ha signat en el marc d’aquestes Jornades del Paisatge. El primer ponent en explicar la seva experiència ha estat Francesc Muñoz, director de l’Observatori de la Urbanització, i del màster en Intervenció i gestió del paisatge i el patrimoni de la Universitat Autònoma de Barcelona. Muñoz ha defensat el model que defineix com ‘low-carbon’, o en d’altres paraules, avançar cap a concepte de ciutats amb zero emissions. Un model que “implica canvis culturals i socials” i que planteja noves funcionalitats per al sòl no urbanitzable. En aquest sentit, ha assegurat que és totalment factible que Andorra es pugui convertir en laboratori, “a escala Europea, per tastar com seria un territori ‘low-carbon'”.

El segon ponent ha estat Jordi Grau, de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, que ha parlat sobre com integrar els molins de vent a l’entorn. S’ha de tenir en compte aspectes com el color i la forma, i s’ha mostrat plenament convençut que, si es fan de manera correcta, són “compatibles” amb el paisatge i fins i tot es poden convertir en “un element d’identitat” del territori.

(Text i foto: ANA)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.