El Govern ha anunciat avui un paquet de mesures que tenen per objectiu millorar la capacitat adquisitiva dels ciutadans. El cap de Govern, Antoni Martí, i els ministres de Finances, Jordi Cinca, i d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, han exposat als sindicats i als representants del sector empresarial les decisions preses per l’Executiu, que afecten principalment els salaris, les pensions i els contractes d’arrendament d’habitatges. Posteriorment els ministres han presentat les accions a la premsa.

Els ministres han explicat que aquestes mesures s’han pres tenint en compte la millora global de la situació econòmica del país, però també la creixent preocupació entre la classe mitjana per la pèrdua de poder adquisitiu. Totes les accions engegades van en la mateixa línia de les polítiques dutes a terme pel Govern en aquestes dues legislatures, i el que fan és reforçar-les ara que les finances públiques estan sanejades.

En primer lloc, s’ha acordat un increment del salari mínim fins als 1.050 euros, amb l’objectiu d’anar equiparant progressivament el salari mínim al cost real de la vida. La mesura dona continuïtat als increments accelerats del salari mínim que s’han aplicat des de l’inici de la legislatura, i que han permès passar dels 962 euros de salari mínim del 2015 fins als 1.050 per al 2019. Així, es dona compliment al compromís electoral de respectar la recomanació del Consell d’Europa de situar el salari mínim al 50% del salari mitjà.

Aquest increment suposa un augment del 3,2% respecte al salari mínim del 2018. A més, les dades de l’IPC avançat del 2018 mostren que aquest se situarà entre el 0,7 i el 0,8%, i per tant l’increment del salari mínim serà quatre vegades l’IPC.

Aquesta mesura tindrà efecte aproximadament sobre unes 3.000 persones, que són les que cobren en base al salari mínim, ja sigui amb una jornada completa o parcial. A més, incrementar el salari mínim també té efecte sobre les prestacions socials, que es calculen en base al LECS (Llindar Econòmic de Cohesió Social), i per tant també hi haurà un impacte econòmic de 235.000 euros anyals d’augment de les prestacions, i repercutirà en més de 1.100 beneficiaris.

D’altra banda, el Govern també ha acordat incrementar totes les pensions de jubilació, viduïtat i invalidesa que no arribin al salari mínim quan s’hagin cotitzat més de 25 anys, també en un 3,2%. Aquesta mesura s’aplicarà als residents, atès que es configura com un complement no contributiu a càrrec del Govern, per garantir la sostenibilitat del fons de pensions de la CASS. Així, hi haurà més de 3.700 beneficiaris, i l’impacte econòmic serà de 700.000 euros anyals aproximadament.

La tercera mesura aprovada s’emmarca en la creixent preocupació en relació amb l’habitatge de lloguer. S’ha acordat prorrogar durant un any tots els contractes d’arrendament que vencin durant el 2019, de manera que només es pot incrementar el preu en funció de l’IPC. La pròrroga no tindrà efecte quan hi hagi un acord entre les dues parts per un nou contracte.

Igualment, s’ha volgut buscar una solució per tal de donar resposta a aquelles persones que ja hagin patit un increment exagerat en el preu del lloguer. Així, en cas que per culpa d’aquest increment se situïn per damunt del llindar per sol·licitar un ajut a l’habitatge de lloguer, s’ha decidit que s’hi podran acollir igualment.

Aquesta decisió té l’objectiu de donar temps fins que s’acabi l’anàlisi de les dades sobre la situació del mercat de l’habitatge i sobre el nombre de pisos buits, i fins que s’observin els primers efectes de les mesures del Projecte de llei de mesures urgents per a l’arrendament d’habitatges.

Aquest és un pas més per ajudar a fer front a la situació de l’habitatge de lloguer, però en aquesta línia, el Govern ja va presentar el Projecte de llei de mesures urgents per a l’arrendament d’habitatges, que estableix incentius fiscals per a la compra d’habitatges destinats al lloguer, incentius urbanístics, increments fiscals per als habitatges buits o d’ús turístic i modificacions a la Llei d’arrendament de finques urbanes per facilitar el lloguer de pisos no reformats.

A més, el Govern està negociant un conveni amb l’Andorran Banking perquè cedeixin els habitatges que tenen en propietat al Govern perquè es puguin destinar a persones en situació de vulnerabilitat. Igualment, s’han incrementat els habitatges socials gestionats pel Govern, amb previsió d’arribar als 52 en la propera legislatura, i també s’han flexibilitzat els requisits per accedir als ajuts a l’habitatge de lloguer, i s’ha incrementat la partida prevista per al 2019.

La quarta mesura presentada pels ministres és l’obligatorietat d’incrementar tots els salaris de fins a 24.000 euros bruts anuals, per una jornada completa, d’acord amb l’IPC. Aquesta acció té l’objectiu d’equilibrar la capacitat adquisitiva d’aquelles persones que cobren més que el salari mínim (que s’incrementa en un 3,2%), però que no arriben al salari mitjà.

Finalment, també s’introduirà una modificació a la Llei d’embargament perquè hi hagi tres subhastes en lloc de dos i que la primera d’elles sigui amb un preu de sortida del 90% de la valoració del bé (actualment la primera i la segona són el 70 i el 50%). Així, es vol evitar que s’adjudiquin els béns per un preu molt inferior al valor real, cosa que perjudica les persones que tenen dificultats econòmiques.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada