El patrimoni arqueològic de la Roureda de la Margineda s’ha convertit en el primer jaciment en el qual s’apliquen les noves tecnologies per l’estudi i gestió del patrimoni cultural, amb la voluntat d’apropar les restes arqueològiques a la ciutadania i facilitar-ne l’anàlisi als investigadors. L’empresa dedicada a la recerca, conservació i difusió del patrimoni cultural i natural dels Pirineus, ReGiraRocs SLU ha estat l’encarregada de portar a terme un projecte en què un equip de sis persones ha fotografiat al detall cada racó de la zona per crear un model 3D digital.

El director del projecte, Gerard Remolins, ha explicat que mitjançant la tecnologia de la fotogrametria van obtenir més de 3.200 fotografies, i mitjançant el seu processament informàtic es van generar tres productes: un model digital de superfície, una ortofoto, i les vistes tridimensionals. La finalitat del projecte és contribuir a enriquir les dades per facilitar la recerca dels investigadors, i ajudar a la conservació i a la difusió.

Les noves tecnologies introdueixen el jaciment arqueològic de la Roureda de la Margineda en una nova etapa, després que hagin finalitzat els treballs d’excavacions que han durat més de vuit anys. L’empresa dedicada a la recerca, conservació i difusió del patrimoni cultural i natural dels Pirineus ReGiraRocs SLU, es va comprometre amb el Ministeri de Cultura, Joventut i Esports i amb Molines Patrimonis a documentar de manera exhaustiva tot el jaciment i el seu entorn amb la voluntat d’apropar les restes arqueològiques a la ciutadania i facilitar-ne l’anàlisi als investigadors, i aquest dimarts ha presentat els resultats.

Un equip format per un prehistoriador, un arqueòleg, un medievalista, una fotògrafa i informàtica, i un dissenyador gràfic, ha estat l’encarregat de treballar durant un any en el projecte que ha fotografiat al detall tot el jaciment per crear un model 3D digital que fos una rèplica del mateix. El director del projecte, el prehistoriador i tècnic en sistemes d’informació geogràfica, Gerard Remolins, ha explicat que els treballs es van iniciar al juny del 2015 fotografiant cada racó de la zona fins a obtenir més de 3.200 imatges terrestres i aèries. Aquesta fase va durar poc més d’una setmana, i després va tenir lloc la feina de laboratori amb el processament de les dades fins a l’octubre del 2015, “amb la finalitat de tractar, homogeneïtzar i revelar digitalment les imatges”, segons Remolins. Des del mes de novembre fins el passat mes de març del 2016 l’equip encarregat del projecte ha treballat per extreure les dades radiomètriques i geomètriques de les fotografies obtingudes.

Amb tot plegat s’han aconseguit tres productes digitals amb diferents propietats i finalitats. El primer és un model digital de superfície, que segons Remolins contribuirà a enriquir les dades que ja s’han obtingut durant les diverses investigacions, i perquè els arqueòlegs puguin sustentar les seves teories i hipòtesis. Així doncs, ha aprofitat per animar els investigadors perquè “com més investigadors se sumin a la recerca, millors resultats obtindrem”.

Un altre dels resultats obtinguts és una ortofotografia, una imatge generada informàticament a partir de la projecció de totes les captures fotogràfiques damunt el model digital de superfície. I finalment, les vistes tridimensionals que permetran la visualització des de qualsevol dispositiu multimèdia o de realitat augmentada, i per tant “permetrà a la ciutadania gaudir del patrimoni”. Aquests treballs es penjaran a Internet a disposició de tothom que vulgui consultar la informació i poder-la descarregar.

La consellera delegada de Molines Patrimonis, Montserrat Cardelús, ha felicitat tot l’equip de Remolins per la seva tasca feta de manera altruista, i ha celebrat que el jaciment de la Roureda de la Margineda s’hagi convertit en el primer en el qual s’apliquen les noves tecnologies per a l’estudi i gestió del patrimoni cultural.

(Text i foto: ANA)