Una mare és molt més que la persona que ens dóna la vida. Una mare ens acull en els seus braços quan ens sentim tristos o cansats.

La nostra mare és la primera figura en les nostres vides, jo la vaig tenir va ser l’ésser que em va donar la vida, però no la que em va criar. La que em va criar, aquesta és la persona que en tots moment, va estar en el bo i en lo dolent, es deia (ÀVIA MARIA RUIZ VALENZUELA la meva mare, que ja va morir), però no hi ha segons en els dies que estigui present en la meva ment.

La autèntica mare la vaig trobar per Internet i tota la família per part d’ ella fa 15 anys, Oncles i Cosins.

Moltes mares i altres passem per diferents etapes, sempre estaran allà per donar-nos suport passi el que passi i ens voldrà de manera incondicional.

Elles estan plenes de títols, són llicenciades en amor, infermeres de l’ànima capaços de guarir les ferides amb un petó, guaridores del cor i expertes en afecte.

Elles són les nostres mainaderes, les nostres confessores, les nostres mestres de vida, les nostres eternes acompanyant.

En definitiva, les mares són ànimes que sempre seran sinònim d’amor, d’un amor més pur que res en el món: el d’una mare als seus fills.

Els seus ensenyaments brillen a través dels seus ulls, uns ulls que ens han ofert el privilegi de veure cada dia el reflex de les batalles de la vida.

Elles saben a uns petons que sempre han sabut segellar amb suavitat els nostres esforços i preocupacions.

Elles són unes mans que s’han passat anys forjant escuts per protegir-nos.

Els seus braços són molt més que el racó en què ens amagàvem d’un món al qual no volíem retre comptes

Una mare sofreix d’amagat quan hem estat defraudats, però no obstant això, es mostra fort i sencera davant els nostres ulls, per ajudar-nos a tirar endavant.

Una mare s’omple d’orgull quan vam aconseguir triomfar en la vida i s’enfureix quan algú intenta fer-nos mal. És capaç de assecar-nos les llàgrimes esbossant un somriure tranquil·litzant, mentre per dins la seva ànima plora desconsoladament.

Una mare és severa en ocasions, però amb el temps vam descobrir que cada repte que rebem, va ser una empenta per convertir-nos en persones íntegres.

Una mare és capaç de guarir totes les ferides. Les ferides externes i les ferides del cor, com ningú més és capaç de curar.

Una mare és aquella persona, que des del moment que ens té en els seus braços mai més ens deixa anar la mà i si alguna vegada ho fa, és només per a ajudar-nos a aconseguir la nostra felicitat.

Una mare és amor en estat pur.

És una persona que passa nits senceres sense dormir, esperant la nostra tornada.

És la que per por que alguna cosa ens passi, no ens deixa anar a determinats llocs o ens obliga a tornar d’hora. És qui ens aconsella sobre com comportar-nos i qui ens escolta, quan tenim una notícia important per donar.

La mare d’avui té un doble repte en la societat “mare treballadora”; ja que no solament es dedica al seu treball en el compliment del seu deure, sinó que addicionalment està en l’afany de treure el seu llar, de treure la seva família, de treure als seus fills endavant.

Així és que no se’ns ha d’oblidar donar gràcies a cadascuna d’elles per la seva paciència, per la seva capacitat per fer-nos aprendre dels errors. Per la seva orgull, per la seva decisió i pel seu amor incondicional.

Un milió d’aplaudiments per abraçar-nos amb el cor, per lliurar-nos la vida, per haver dormit amb un ull obert

quan posem malalts.

Per donar-nos tant i per demanar-nos tan poc.

En definitiva, un gràcies infinit per ser els nostres àngels de la guarda.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada