Fa temps que aquest govern va d’un costat a l’altre. Massa temps. Però el que fan aquests últims dies no s’entén gens ni mica.

Fa temps que aquest govern li intenta aplanar el terreny al flamant candidat de DA, però alhora sembla que li posen tots els bastons a les rodes possibles.

Fa temps que aquest govern viu en una realitat paral·lela molt lluny de la majoria dels seus ciutadans, una realitat en què no hi ha problemes en els preus dels lloguers, una realitat en la qual el cost de vida d’una llar unipersonal (en diuen) és de poc més de 1.000 euros al mes.

Fa temps que aquest govern no veu que gairebé la meitat de la població té problemes o li costa arribar a final de mes amb els salaris que hi ha.

Fa temps que aquest govern no explica la realitat del sector de la banca. Quants llocs de treball s’han perdut durant aquests darrers cinc anys en un dels sectors pilars de la nostra economia? Quins perfils professionals han hagut de marxar del país per la porta de darrera sense fer soroll a canvi d’uns quants milers d’euros o amb prejubilacions?

Fa temps que aquest govern sembla que vegi els treballadors com a enemics del país, aposta per apujar-los impostos i cotitzacions i alhora reduir els dies d’acomiadament o ignorar la bretxa salarial.

Fa temps que aquest govern sembla que se’n rigui dels funcionaris. Blanqueja contractes escombraries per  blindar els llocs de treball dels que passaran a càrrecs de confiança política alhora que parla (o parlava) d’aprimar la funció pública. Però això sí, convoca desenes i desenes d’edictes per incorporar nous funcionaris  pocs mesos abans de les eleccions mentre hi ha interins amb contractes temporals des de fa més de 10 anys, que la seva plaça no surt a concurs.

Fa temps que aquest govern ha desconnectat del seu propi país, de la seva gent, dels seus ciutadans per fer feliços quatre dels electors.

No sé què passarà amb aquest país. No sé si guanya en Pere Lòpez com ho gestionarà tot plegat, ni sé com s’ho farà si guanya l’Espot, per solucionar els merders en què l’hauran fomut els seus amics de DA. Però el que està clar és que Andorra ja no és el que era, que ens l’hem anat carregant a poc a poc entre tots, i que l’atractiu de viure bé, cobrar un salari digne, tenir una bona llar i poder estalviar una mica fa molt temps que aquest govern ens l’ha pres.

3 comentaris

  1. Yo soy andorrano y estoy igual, siempre estas a tiempo de largarte quizas estas peor, sin discriminar flipao!!!

  2. Solución rápida. Cogemos a todos los andorranos, los atamos a una pira, le prendemos fuego. Les cogemos todos los millones que hicieron a partir de robar a judíos en la segunda guerra mundial y nos quedamos a vivir todos de puta madre. Por que lo que no puede ser es que parece que en este “país” no vive la gente, solo hay turistas, los que vivimos aquí no generamos dinero, al menos no tanto como ellos desean. Sería una lástima que accidentalmente se prendieron fuego las montañas que usan para eskiar… Una lástima solo para algunos.

    1. Bones ,
      Una mica de respecte tots patim andorrans y residents , y a molts andorrans que pasen gana , sobretot families amb joves , respecta y no diguis barbaries sobre Els Andorrans .

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada