El psicòleg Miquel Alet Torres parla sobre la criança i l’educació d’infants i adolescents a la Seu

Ho  estem fent bé?(Edicions Salòria, 2017) és un llibre per pares, mares i cuidadors, però també una reflexió sentida sobre com estem afrontant la criança i l’educació dels infants i joves actualment a nivell social.

La pressió, la por, la culpa… són moltes les coses que estrenyen i dificulten l’afrontament d’una tasca important i positiva com és la de la criança, la parentalitat i l’educació.

A través dels diferents escrits que conformen el llibre no es pretén donar receptes màgiques i universals, es pretén fomentar que cada lector pensi, busqui i trobi allò que millor li vagi. No tenir dubtes o creure que ho fem tot bé no és realista, no activa la creativitat i no fa que es busquin les solucions adients a les dificultats existents.

Sóc mal pare? Sóc mala mare? Aquest pensament intrús apareix per la inseguretat i la por, pel dubte i el neguit, i per l’alt grau d’exigència que ens demanem a nosaltres mateixos en la criança i educació dels infants i adolescents. Això passa fins i tot quan no són els nostres fills, fins i tot sense que siguin de la nostra família.

Dubtar de la criança us converteix en bons pares i mares, en bons educadors. Qui no dubta no millora, no usa la creativitat, no surt de la queixa i l’abandó. Sembla que dubtar ens afebleix, però no, engega mecanismes de canvi i recerca de solucions que ens fan més forts. Qui no dubta no busca un llibre per trobar les seves solucions. Qui no dubta amaga una realitat que existeix, encara que la vulguem negar.

Miquel Alet Torres

Va néixer a la Seu d’Urgell l’any 1978, lloc on ara resideix, però va viure la seva infància i l’adolescència a Organyà. És psicòleg, i té formació en sistemes familiars i psicopedagogia, i unifica aquests sabers teòrics i pràctics com a psicòleg en l’àmbit de la criança, els trastorns del desenvolupament, l’atenció precoç i la família. De l’ús de l’escriptura com a forma d’oci va rebre la menció de finalista als Premis Homilies d’Organyà de contes curts per a joves autors l’any 2009 amb el conte Doble parany que parlava de la salut mental. Petites col·laboracions en revistes locals, webs i una pàgina professional, són la seva trajectòria fins al moment en l’àmbit escrit.

TOTES LES NOTÍCIES