La consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS) Judith Salazar vol que el Govern aclareixi què pensa fer amb la Llei de la Funció Pública després de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que anul·lava dos dels seus articles. La parlamentària ha elevat una pregunta oral de cara a la sessió de control on demana explícitament si l’executiu preveu modificar únicament els dos articles suspesos, tal com es defensa des de Demòcrates per Andorra (DA) o, en canvi, hi ha l’opció d’una reforma més profunda, en el sentit indicat des de Liberals d’Andorra (L’A). Salazar ha posat en relleu que aquests dos posicionaments, fets públics els darrers dies, semblen clarament contradictoris.

En l’escrit tramitat aquest dimarts, una pregunta que el Govern haurà de respondre de forma oral en la primera sessió de control de la legislatura, prevista pel dia 20 de juny, Salazar recorda que el programa de Liberals per a les eleccions generals proposava que es faria “una nova llei de la Funció Pública, consensuada amb els agents implicats, amb la intenció de recuperar la figura del funcionari com a garant de la prestació del servei públic i de revisar la graella salarial, entre altres”. També es remarca que, ja posteriorment, en un comunicat de data 17 de maig, l’actual president del grup parlamentari liberal, Ferran Costa, analitzava la sentència del Constitucional que anul·lava dos articles del text tot apuntant que “tenim una molt bona oportunitat per posar en comú tot el que ens estan reclamant les partís implicades perquè s’obri aquest diàleg” i que “hi ha coses que cal fer per millorar la llei”.

En canvi, posa en relleu la consellera general socialdemòcrata, tant el cap de Govern, Xavier Espot, com el portaveu, Èric Jover, han apuntat que la seva voluntat és modificar únicament els dos articles anul·lats i que “pocs més canvis es faran”. Per tant, es tracta d’un posicionament diferent de l’expressat pel seu soci d’executiu. Per això, es pregunta “quin serà el mètode finalment emprat pel ministeri de la Funció Pública per a executar la sentència del Tribunal Constitucional” i si “més enllà de la modificació dels dos articles declarats inconstitucionals, es preveu una modificació més àmplia de la Llei”.

En aquest sentit, Salazar ha explicat que la voluntat de la pregunta és que, “davant al que, a priori, semblen posicionaments contradictoris al respecte; s’aclareixi en seu parlamentària si es pretén únicament modificar els dos articles declarats inconstitucionals o si, pel contrari, s’ha de permetre una modificació més amplia i profunda de la llei”.

Preguntes sobre les reclassificacions de llocs de treballs

En relació a la funció pública, Salazar ha entrat un altre escrit a Sindicatura, en aquest cas una sèrie de preguntes amb resposta escrita en la qual la consellera general del PS recorda que el 14 de maig “es coneixia que el Govern en funcions havia aprovat la reclassificació de la graella salarial d’un centenar de funcionaris”, tot indicant que aquesta “ha de comportar un increment dels salaris dels treballadors públics requalificats”.

Per això, es demana, en primer lloc, “quin ha estat el procediment emprat” i “sobre la base de quina norma”. També es demana en concret “quin ha estat el criteri emprat per a determinar la pertinència de la revisió dels llocs de treball revisats”. A més, es vol saber “amb quins calendaris i terminis s’ha procedit” i “quins han estat els llocs de treball revistats i a quins ministeris pertanyen”.

La parlamentària també demana “quants d’aquests llocs de treball revistats han estat requalificats o no per quins motius” i “quins són, per a cada lloc de treball, els efectes de la requalificació (nivell) i quins increments de nòmines comporten en cada cas individualment”. Per últim, també vol saber “quin és l’augment del pressupost de personal que suposen aquests increments de nòmina”.