El PS vol objectius més ambiciosos a la llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic

El Partit Socialdemòcrata (PS) considera que la llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc) ha de tenir uns objectius més ambiciosos. Per això, la consellera general Rosa Gili ha presentat 17 esmenes parcials al projecte legislatiu, entre ella una que preveu anar més enllà de les fites inicialment previstes al text. Els parlamentaris de la formació també proposen altres canvis, com ara que la revisió de l’estratègia energètica nacional es faci més sovint o que el Govern hagi de consultar, encara que no de forma vinculant, les companyies elèctriques a l’hora de prendre determinades mesures com ara les tarifes o les condicions de les instal·lacions.

Una de les 17 esmenes presentades preveu modificar els objectius marcats en l’article 6 de la llei. Així, per exemple, pel que fa a l’emissió anual no absorbida de gasos d’efecte hivernacle es demana que, pel 2030, s’aposti per arribar al 45%, en comptes del 37% inicialment previst. També es vol que el text fixi en un 45% pel 2030 i un 60% pel 2050 l’increment de la producció elèctrica nacional quan inicialment la Litecc estipula un 33 i un 50% respectivament. Pel que fa al percentatge d’energies renovables, es demana que no sigui inferior al 85%, quan la llei original estableix un 75%. Des de la formació es considera que “els objectius de la política energètica i de lluita contra el canvi climàtic poden ser més ambiciosos executant les polítiques plantejades de manera més efectiva i àgil”.

Una altra de les propostes de modificació fa referència a l’estratègia energètica nacional i de lluita contra el canvi climàtic, regulada en l’article 10 de la llei. El text estableix que aquesta es revisa, com a mínim, cada deu anys. Des del PS es considera “més convenient” que aquesta es faci cada cinc anys.

Des del PS també es considera que Govern ha de tenir l’obligació de consultar les companyies distribuïdores –sigui FEDA o les mútues parroquials- abans de prendre alguna decisió important, com ara canvis en les tarifes o l’establiment de les condicions administratives i tècniques que han de complir les instal·lacions així com la seva connexió a la xarxa. En tots dos casos, s’estableix que aquestes trobades tindrien únicament caràcter “no vinculant” però es considera “coherent” que les entitats puguin expressar el seu criteri en aquests temes.

Una altra esmena dels socialdemòcrates fa referència a la Comissió Nacional de l’Energia i del Canvi Climàtic, creada via l’article 11 de la llei. Es proposa, concretament, que s’estipuli negre sobre blanc que la participació en aquest organisme no serà en cap cas remunerada, a més de permetre la possibilitat d’establir subcomissions de treball.

El PS també proposa afegir una funció a l’Oficina d’Energia i del Canvi Climàtic, regulada a l’article 12 de la Litecc. En concret, es vol que faci públiques les dades de consum energètic nacional, ja que seria interessant “per una qüestió de conscienciació ciutadana i de transparència.

Pel que fa a la distribució i venda de calor útil, els socialdemòcrates volen modificar la llei per fer que únicament es consideri com a activitat econòmica a partir d’una potència tèrmica de 300 kW. Les esmenes també preveuen augmentar les potències elèctriques per la cogeneració. El text original demana que sigui inferior a 500 kW, pel que fa a l’elèctrica, o de 1.000 kW en el cas de la tèrmica. L’esmena 13 del PS demana que s’elevi a 1.000 i 4.000 respectivament.

El PS també vol treure de la llei la possibilitat d’exonerar del pagament de tributs les activitats vinculades a l’aprofitament de certs tipus d’energia, com ara la solar, la cinètica del vent o l’ambient; opció contemplada en l’apartat 5 de l’article 19 de la llei. Per això, suprimeixen aquest punt, que també exclou que aquestes produccions puguin ser subjectes de concessió administrativa. “No s’entén la limitació de la concessió administrativa a certa energia i no compartim exonerar de cap mena de tributs sense lligar-ho a una certa producció”, argumenten els consellers generals.

Amb dues esmenes més, la 14 i la 17, es proposa que la informació sobre la qualificació relativa a l’eficiència energètica en l’edificació que és obligatòria en la compravenda de qualsevol bé immoble entre l’antic propietari i el nou –la llei estableix que ho serà a partir de l’1 de gener del 2020-, també s’hagi de facilitar a les persones que arrendin un pis. En aquest cas, aquesta obligació es fixa a partir del 2022.

Rosa Gili ha argumentat la necessitat de fer que “les accions d’Andorra siguin el més ambicioses possible” per lluitar de forma efectiva contra el canvi climàtic. Aquesta voluntat, ha apuntat, és important que tingui en múltiples àmbits, com ara “la producció energètica” o bé “les exigències que es demanen a les administracions públiques”, entre altres.

Text PS

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada