La consellera general socialdemòcrata, Mariona González, ha presentat 14 esmenes al Projecte de llei qualificada de modificació del Codi penal. La política massanenca també ha presentat 4 esmenes al Projecte de llei de modificació de la Llei de cooperació internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme.
Tenint en compte que l’entorn cultural europeu va creixent de manera preocupant el nombre de casos de ciberassetjament per l’aparent impunitat que facilita l’anonimat de les últimes tecnologies (xarxes socials, xats, serveis de missatgeria instantània, possibilitat d’enviar missatges anònims via bluetooth…), el Grup Parlamentari Socialdemòcrata ha proposat que s’inclogui d’un nou article al Codi Penal per tal de tipificar aquesta conducta com a delicte.
Més concretament, en el nou redactat plantejat pels socialdemòcrates,el delicte de ciberassetjament”es consumaria en concertar una trobada” sempre que s’acompanyi d'”actes materials encaminats a l’apropament”. Aquests actes poden ser a tall d’exemple facilitar adreça o lloc de trobada, reservar habitacions, anar a buscar al menor, enviar fotografies o missatges explícits per guanyar-se la confiança del menor. En aquest sentit, el text proposat pels socialdemòcrates deixa clar que “no es castiga el sol fet de quedar amb un menor, tret que la finalitat de la trobada sigui mantenir relacions sexuals amb ell”.
En el paquet d’esmenes presentades per la consellera general, Mariona González, també s’introdueixen altres modificacions de caràcter tècnic així com canvis menors de l’articulat com en el règim de perseguibilitat dels delictes contra la llibertat sexual tot i assegurant un tractament diferenciat entre els casos de delictes contra majors d’edat i menors d’edat.
Informes de la UIF amb caràcter ‘vinculant’
González també ha presentat quatre esmenes al Projecte deLlei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 20 de desembre del 2000. Una de les esmenes dels socialdemòcrates defensa que els informes de la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIF) tingui el “valor probatori” que les autoritats judicials li atorguin i pugui ser incorporat “a les diligències judicials o administratives que se’n derivin quan siguin reclamats per una autoritat judicial”. El Grup Socialdemòcrata considera que pretendre, com fa la proposta del Govern, que aquests informes mai es puguin aportar a un procediment (judicial o administratiu) “significa un obscurantisme injustificat, donat que a un Estat de Dret no pot existir cap actuació administrativa sense control judicial, si s’escau”.
Finalment, i en virtut del que planteja l’esborrany de la Quarta Directiva de la Unió Europea en matèria de blanqueig, els socialdemòcrates també afegeixen que les mesures de control reforçat a les situacions que per la seva naturalesa poden presentar un risc elevat de blanqueig o de finançament de terrorisme s’ampliïn a les persones “políticament exposades” una vegada hagin perdut aquesta condició “i que mai podrà ser inferior als 18 mesos posteriors a la pèrdua de la mateixa”.
Text: PS