Els consellers generals del Partit Socialdemòcrata Gerard Alís i Pere López han presentat aquest dilluns els punts bàsics de la proposició de llei de suport als emprenedors, la seva internacionalització i el seu finançament, text que en breu entraran a tràmit al Consell General. El projecte legislatiu persegueix l’objectiu d’impulsar una fórmula empresarial que ha tingut molt d’èxit en els països de l’entorn i que, des de la formació, es té la convicció que pot suposar una forta empenta al creixement econòmic d’Andorra.

Alís i López han detallat una proposició de llei que consideren molt necessària i que busca fomentar l’emprenedoria mitjançant mesures que abasten diferents àmbits, des de l’educatiu al financer. El text aposta principalment per sectors poc implantats al país però que, a l’entorn europeu, han tingut un important impuls gràcies a aquesta fórmula empresarial com són el tecnològic, l’I+D o l’economia verda, entre altres. No obstant, però, també es dirigeix a les activitats més tradicionals a Andorra sempre i quan, en les iniciatives empresarials s’apliquin d’alguna forma noves tecnologies.

Un primer àmbit en el qual es vol actuar és l’educatiu, amb la voluntat d’inculcar ja des de primària i fins als estudis universitaris la cultura emprenedora. També es preveu formació específica pels professors. Al mateix temps, es proposa la creació d’un punt d’informació especialitzat per part de Govern que faciliti i fomenti l’aposta per aquestes iniciatives. També es volen impulsar programes de subvenció, beneficis fiscals i una simplificació administrativa. Aquest darrer punt, ha destacat, Alís, és essencial, si es té en compte quina és la situació actual a l’hora d’obrir un nou negoci.

“Una de les crítiques que et fan especialment els inversors de fora és la dificultat de poder operar des del moment que han pres la decisió”, ha recordat el conseller general, tot apuntant que “el procés s’allarga molt”. Per això, ha explicat, “hem volgut fer un sistema més àgil amb la idea principal que, sense eliminar el control, fer que aquest sigui a posteriori”. Per tant, “qui vulgui començar a operar ho podrà fer i després es controlarà que l’establiment compleixi els criteris”.

Assegurar el finançament

Un altre punt clau del text és la regulació del sistema de ‘crowdfunding’ o de plataformes de finançament. A més, i ja en un àmbit superior al de l’emprenedoria, s’estableixen altres fórmules de finançament per a empreses com ara la possibilitat d’emetre deute, així com mesures per donar garanties a les PIME davant les entitats de crèdit perquè aquestes no puguin suprimir o reduir el finançament que han atorgat a una societat d’un dia per l’altre.

Lopez ha volgut remarcar que bona part de la proposició de llei no inventa res sinó que s’inspira en fórmules que s’estan aplicant a altres Estats amb molt bons resultats. “La gran majoria de les figures jurídiques, dels mecanismes de simplificació de tràmits o aquestes qüestions de finançament estan plenament vigents a altres països”, ha remarcat, tot apuntat que “hem fet una adaptació a la normativa andorrana, perquè tot lligui bé, però són figures d’èxit a altres llocs, particularment les de finançament”.

El president del grup mixt ha deixat clar que, malgrat haver elaborat en solitari la proposició de llei, hi ha màxima predisposició a arribar a consensos amb la resta de grups parlamentaris per aconseguir que el text pugui ser aprovat al Consell General. “La idea està llençada. La intenció és debatre-la, fer esmenes nosaltres mateixos a partir del que rebem del sector empresarial i la voluntat és poder-la treballar en el si de la comissió”, ha avançat, tot indicant que “no és un text tancat”.

López ha volgut destacar que la proposició legislativa s’emmarca dins de la “trajectòria” del PS de fer propostes constructives per al teixit econòmic del Principat. En aquest sentit, ha recordat tan iniciatives impulsades durant els dos anys en què la formació va governar, com ara els plans de finançament privilegiat, com altres llençades durant la primera legislatura de DA, ja a l’oposició, com ara la Llei de comerç o la de cooperatives. Sobre aquesta darrera, de fet, ha lamentat que “no està donant els resultats que esperàvem a causa de les modificacions que van fer els demòcrates durant el tràmit parlamentari”.