El Partit Socialdemòcrata (PS) ha entrat a tràmit al Consell General la proposició de llei qualificada d’organització i funcionament dels comuns, un text que té com a objectiu principal “democratitzar” la forma de treballar a les corporacions locals. Així, es preveu dotar de recursos a les minories, així com un nou repartiment més representatiu dels escons. També s’elimina la figura del cònsol menor, a la vegada que es reforça la del major. Moltes de les propostes surten, han destacat durant la presentació del text els consellers generals Gerard Alís i Rosa Gili, de polèmiques i disfuncionaments que han aparegut els darrers anys.

La proposició de llei es va tramitar la setmana passada i ha estat publicada aquest dimecres al Butlletí del Consell General, iniciant d’aquesta forma el seu tràmit parlamentari. Alís ha explicat que l’objectiu del text “és uniformitzar els criteris dels comuns i donar un marc que segueixin dins la seva autonomia”.

Principalment, “volem democratitzar el funcionament, inspirats en el del Consell General, on hi ha més drets i recursos per la minoria”.
Per la seva banda Gili ha posat en relleu al llarg de la compareixença que “som reactius i dinàmics; volem aportar solucions a disfuncions que hem detectat”. Així, ha posat com a exemples les polèmiques per les pujades de sous viscudes a Sant Julià i a Escaldes-Engordany ara fa uns anys, els dubtes sobre el fet que Toni Martí signés projectes com a arquitecte quan ja era cònsol major, el fet que es vetés l’ús de la sala de premsa a les minories d’Encamp o els problemes patits per l’interventor lauredià arran de l’ús irregular de les targetes de crèdit del comú.

Els principals punts del text
Gili i Alís han desgranat durant la roda de premsa els principals canvis que vol introduir el text en cas de ser aprovat. Una de les principals novetats passa per la supressió de la figura del cònsol menor, alhora que es reforça la del major, que hauria de tenir dedicació exclusiva i gaudirà de vot de qualitat en cas d’empat a les decisions del consell. “La figura del consol menor podria ser justificada en temps passat pel caràcter voluntari que hi havia en la gestió comunal, però avui, l’evolució de l’administració i les tasques i dedicació a la ciutadania fa que calgui reforçar la figura del cònsol major i professionalitzar-la”, ha justificat Alís, tot posant en relleu que, per exemple, “a nivell nacional no tenim un cap de Govern menor”.

A banda, hi ha aspectes claus per a la democratització dels comuns, començant per un repartiment diferent dels consellers després de les eleccions. Així, s’elimina el fet que, automàticament, la meitat dels escons siguin per a la llista amb més vots i la distribució es fa directament en funció del nombre de suports de cada partit. Aquest sistema ha de permetre una millor representativitat als comuns dels resultats electorals.

La llei també preveu que l’elecció de l’interventor de cada comú requereixi una majoria qualificada. En concret, es demanaria el vot favorable de dues terceres parts dels consellers. Gili ha indicat que d’aquesta forma es donaria “més neutralitat i més independència a la seva figura”. Ara, “dependre únicament de la majoria li pot treure autonomia” i el canvi “ajudaria al fet que fes de forma més adequada la seva feina”.

La proposició legislativa també vol assegurar que tots els consellers poden assistir a les reunions de les comissions i les sessions del comú. També es reforça el seu dret a la informació, en especial tenint en compte les dificultats que avui dia pateixen moltes minories. “La manera de funcionar dels comuns no és adequada. Hi ha qui rep tota la informació tres dies abans. No és correcte. Això és una mancança de democràcia”, ha argumentat Gili.

Un punt que també ha generat polèmica els darrers anys és el que fa referència a les retribucions dels càrrecs electes comunals. El PS aposta per tancar el debat establint una graella salarial, d’entre 4,5 i 5,5 vegades el sou mínim interprofessional, per als cònsols majors. Cada corporació tindria llibertat, dins d’aquesta franja, per establir quina remuneració percep el seu mandatari. A banda, el text estableix que tots els consellers, a diferència del que succeeix avui dia en alguns comuns, rebran el mateix sou.

La proposició també introdueix una subvenció econòmica per als grups de les minories, seguint un esquema similar al que s’utilitza al Consell General. “Han de tenir la seva veu i un mínim de recursos per fer aquestes tasques. Era important afegir aquest dret”, ha defensat Gili. El text no concreta cap quantitat perquè, a l’entendre dels consellers generals socialdemòcrates, “s’ha de reflexionar” entre totes les forces polítiques.

La llei també vol obligar els comuns a establir fórmules de participació ciutadana i impulsar una regulació de les reunions de cònsols. També s’indica que el consell de comú ha d’estar compost, com a màxim, per deu consellers.

En global, Gili ha definit el text com “una proposició feta des del sentit comú i sempre des de l’interès general” que ha de permetre que “els comuns estiguin sempre al servei de la ciutadania, no només d’una part”, a la vegada que “tothom hi tingui veu i mitjans per treballar”. Sobre el possible recorregut parlamentari del text, ha apuntat que “esperem que sigui presa en consideració”, ja que “ningú entendria no tirar endavant una llei que el que demana és més democratització, una uniformització de criteris i una regulació més moderna”.