L’assignatura de religió catòlica que actualment s’imparteix de manera opcional i dins de l’horari escolar és “adoctrinadora i contrària” a la laïcitat de l’escola andorrana. Així ho creu i ho ha defensat el conseller general del PS i president del partit, Pere López, que ha argumentat que actualment ja hi ha tres centres al país de caràcter congregacional i amb un finançament 100% públic, així que “no corre perill la presència de la religió catòlica”. L’ensenyament d’aquesta assignatura “obvia” la resta de les religions i “sembla que només hi hagi una religió al món, quan la diversitat andorrana és una altra”. A més, pel conseller general del PS la resta d’alumnes que no cursen l’assignatura “indirectament també l’estan fent, perquè estan parats fent tutories o treballs, amb la complicació logística que això suposa a les escoles”.

Per això el PS ha posat sobre la taula la possibilitat de crear una nova assignatura “d’ètica” que abraci “totes les religions”. Una proposta que ha estat rebutjada per tota la resta de grups, i només la consellera independent, Sílvia Bonet, hi ha donat suport. És un debat “fals” i que no es sosté en una “problemàtica actual”, ha denunciat el ministre d’Educació i d’Ensenyament Superior, Eric Jover, que ha carregat contra el debat generat per López. El membre de l’executiu ha esgrimit que un 40% de l’alumnat cursa l’assignatura de religió catòlica i ha emparat la decisió perquè així ho constata la Constitució i l’acord signat amb la Santa Seu el 2008, on es descriu que la religió catòlica ha de tenir un caràcter preferent i dins de l’horari escolar. López ha posat en dubte el percentatge de seguiment de l’assignatura i ha recriminat que els acords amb la Santa Seu s’interpreten d’una manera “abusiva i impositiva”. “No proposem eliminar la religió catòlica sinó quelcom més obert”, ha dit.

La consellera general de Demòcrates per Andorra (DA), Meritxell Palmitjavila, ha demanat a López que no menystingués les activitats paral·leles que fan aquells alumnes que no cursen l’assignatura de religió i ha apuntat que personalment li agradaria defensar la laïcitat de l’escola andorrana, però s’ha emparat amb la Constitució i l’acord amb la Santa Seu. “No estem aquí per defensar posicions individuals, sinó el sentiment col·lectiu”, ha deixat anar. Jover ha recordat a López que l’acord amb l’església catòlica “no és una imposició”, sinó quelcom que emana “d’aquesta cambra”. El ministre d’Ensenyament també ha volgut deixar clar que amb l’assignatura també s’ensenyen altres religions, més enllà de la catòlica. “La incidència no és adoctrinadora, sinó enriquidora”, ha sentenciat.

Malgrat no compartir els fonaments socialdemòcrates, la consellera de d’Unió Laurediana i Independents de la Massana, Carine Montaner, ha posposat que els alumnes que no cursin l’assignatura de religió haurien de fer-ne una altra per potenciar el “desenvolupament físic i emocional dels alumnes”, per combatre les addiccions i problemes actuals.

Renovació de la llei de 1994

Més enllà del debat arran de la reserva d’esmena del PS, la cambra ha aprovat per unanimitat la resta del text presentat. La nova llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà renova l’existent, que datava del 1994. Segons ha destacat el ministre Jover, el nou text legislatiu actualitza la llei on es consolida l’ensenyament obligatori i el postobligatori, i es posa especial atenció per aquells alumnes amb discapacitat. “Els centres hauran de fer ajustaments raonables per garantir l’escolarització de tots”. També ha destacat que la nova llei preveu fer controls periòdics als centres escolars, per mantenir i millorar-ne la qualitat. Els grups de l’oposició han aplaudit el text presentat pel Govern i també la llei final que ha quedat fruit del treball en comissió que serveixen, diuen, per adaptar l’escola a les necessitats actuals.