Davant les notícies aparegudes als mitjans de comunicació, sobre el cobrament de diferents sumes de diners, mentre desenvolupava la seva tasca de funcionari, per part de l’actual Secretari d’Estat d’Economia del Govern d’Andorra, Salustià Chato, derivades d’unes activitats relacionades amb el futbol i tretes a la llum arran de les investigacions del cas ‘Cautxú’, el Partit Socialdemòcrata (PS) vol fer palès que, amb caràcter general, la llei ha de ser complida per tothom, sense excepcions.

Aquesta afirmació no menysté, en cap cas, la prudència que, en casos concrets com el que ens ocupa, cal tenir. Això no obstant, i en espera de tenir totes les dades i els detalls, sí que ens sorprèn i alhora ens indigna la manca d’aquesta mateixa prudència, per part de Jordi Gallardo en tant que Ministre d’Economia i responsable directe de Chato, permetent-se pràcticament afirmar que aquí no ha passat res i que tot està correcte, si més no, normalitzant una actitud contrària a la llei comesa per qui és el seu número 2 al ministeri.

Manifestacions aquestes a les que s’ha sumat el Ministre Portaveu, en nom del Govern, en roda de premsa posterior al Consell de Ministres i a les que ha afegit que es plantegen unes eventuals regularitzacions “a posteriori” per tal de deixar el tema tancat i sense més responsabilitats. Cal preguntar-se si aquesta seria l’actitud amb una persona que no tingués la responsabilitat política de Chato.

Atenint-nos als articles 2 i 5 de la Llei 31/2018 de relacions laborals sembla clar que Chato efectuava una activitat incompatible amb la seva condició de funcionari, un treball remunerat (art. 75 de la Llei 1/2019 de la Funció Pública) i, per tant, no existeixen arguments per a donar-li una altra consideració diferent, com ha pretès el Ministre d’Economia primer i el Ministre Portaveu després, en nom del Govern en bloc.

L'”activitat arbitral” és una activitat econòmica plenament reconeguda i classificada en el nostre ordenament legal (Decret de Govern de la Classificació nacional d’ocupacions, 27-10-2004 i el Decret del 14-8-2019 pel qual s’aprova la Classificació d’activitats econòmiques d’Andorra 2019).

A més a més sembla que podríem estar davant també d’una possible il·legalitat en forma de la no declaració dels cobraments a l’Agència Tributària, i per tant el no pagament del corresponent IRPF derivat d’aquests ingressos. I per la seva reiteració i extensió en el temps, aquestes manques de declaració no serien per errors, menys encara quan la persona que els comet ha estat, fins fa poc, Director de Pressupost i actual Secretari d’Estat d’Economia, i per tant, i excel·lent coneixedor de la legislació tributària.

Altrament, la llei diu clarament que calia una autorització i ha estat reconegut pel mateix ministre que aquesta no ha existit mai. No és acceptable plantejar una regularització posterior de la seva situació i que això ho plantegi el Ministre de la Presidència ens apareix com un despropòsit major, vorejant l’amiguisme més ranci.

Per tot això, considerem absolutament inapropiades, fora de lloc i profundament preocupants les paraules del Ministre d’Economia volent minimitzar, normalitzar, justificar i, fins i tot, esborrar el cas d’aquests cobraments i de les accions associades. No oblidem que Gallardo és el ministre responsable de perseguir i sancionar les empreses que no compleixen amb el seu deure de cotització a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social.

Volem recordar que els càrrecs públics són els garants del compliment de la llei. És en la mateixa fórmula del jurament que ja es diu, clarament i explícitament: “Juro o prometo complir i fer complir la llei”. Sembla que en aquest Govern només es preocupen de fer-la complir als altres.

No podem concebre que el Govern d’Andorra, sigui el quin sigui, defensi una aplicació diferent de les lleis segons qui sigui la persona afectada i encara menys quan aquesta és o ha de ser garant del compliment de la llei, en tant que membre destacat d’un ministeri.

Accions com aquestes, tant les dutes a terme per Chato com les posteriors justificacions per part de tot un Govern en boca dels dos Ministres amb més responsabilitat, embruten la reputació i la credibilitat dels governants i fan un flac favor a la democràcia.

Per tot el succeït tenim l’obligació de denunciar i d’exigir una rectificació immediata, clara i contundent per part del Cap de Govern, que no deixi cap mena de dubte quant al seu compromís envers la legalitat vigent al Principat d’Andorra i, com a acció que rescabali l’equilibri i la legalitat, decreti la destitució immediata d’aquelles persones que no són dignes d’ocupar llocs de responsabilitat en l’executiu del país.