El PS demana ampliar l’àmbit d’aplicació de la llei de transparència als coprínceps

les conselleres generals, Susanna Vela i Judith Salazar
Les conselleres generals, Susanna Vela i Judith Salazar. Foto: PS

El Grup Parlamentari Socialdemòcrata ha presentat 50 esmenes a la Llei qualificada de transparència i accés a la informació pública amb l’objectiu de permetre una transformació profunda en l’organització de les administracions i la seva relació amb la ciutadania per fonamentar el coneixement de l’activitat pública. “Es tracta d’incentivar la participació ciutadana, millorar la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i garantir el retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública”, han explicat aquest dimecres les conselleres generals, Susanna Vela i Judith Salazar.

En primer lloc, els socialdemòcrates han estès l’àmbit d’aplicació de la llei als coprínceps i els seus serveis: “Entenem que totes les institucions públiques s’han de sotmetre als principis de transparència. Per exemple, el copríncep francès està sotmès, com a president de la República Francesa, a la llei francesa d’accés a la informació pública i no es pot entendre que una institució andorrana no es sotmeti a la llei de transparència”, ha exposat Vela.

La formació socialdemòcrata també ha regulat l’obligació de transparència, ha desenvolupat més la publicitat activa de les entitats públiques, i ha establert l’obligació d’aquestes de publicar, de manera periòdica i actualitzada, la informació el coneixement de la qual sigui rellevant per garantir la transparència de la seva activitat i que estigui relacionada amb el funcionament i control de la seva actuació pública.

A l’entendre del Partit Socialdemòcrata, les administracions s’han de dotar d’un plataforma de govern obert, “un espai principal i permanent d’interacció entre el sector públic i la ciutadania per facilitar la gestió participada i corresponsable en l’acció política i a on es materialitzen els principis de transparència, participació i retiment de comptes”, ha explicat Vela, afegint que “si volem una transformació profunda en l’organització de les administracions i la seva relació amb la ciutadania per fonamentar el coneixement de l’activitat pública i la incentivació de la participació ciutadana esdevé necessari articular-ho en la Proposició de llei.

En relació amb les obligacions de declaració de patrimoni, el PS disposa que les persones subjectes a aquesta obligació han de formular, en el moment d’accés al càrrec i en el moment de finalització d’aquest, i dos anys després d’haver abandonat el càrrec, una declaració jurada de patrimoni, relativa als béns i drets propis dels quals són titulars a les dates respectives, i es crea un Registre públic de declaracions d’activitats. “Fer que la relació de patrimoni sigui secreta desafia l’objectiu de transparència i auditoria pública. Si bé es pot fer secret el seu detall, es podria obligar a publicar dades estadístiques que donin informació suficient per inspirar confiança”, ha assenyalat Vela, remarcant que el GRECO recomana introduir un sistema de declaració pública dels actius i interessos dels consellers generals, que inclogui dades quantitatives relatives als interessos financers i econòmics i a considerar incloure informació sobre el cònjuge i els membres de la família a càrrec, entenent-se que aquesta informació no necessàriament es farà pública. “Amb aquesta esmena complim amb la demanda del GRECO”, ha sentenciat.

Amb l’objectiu de garantir l’acompliment de les obligacions de transparència, el Grup Parlamentari Socialdemòcrata ha desenvolupat el Règim sancionador que la proposició original no tenia. Els alts càrrecs, el personal al servei de l’Administració i de les institucions i els organismes públics i altres que no tenen la condició d’alts càrrecs o de personal al servei de les administracions públiques són, a proposta del PS, els responsables de les infraccions.

Des del PS també han defensat que la competència per a avaluar el compliment d’aquesta llei correspon al Raonador del ciutadà. El Raonador del ciutadà ha d’establir els indicadors objectius que han de servir com a referència per l’avaluació i ha d’elaborar anualment i presentar al Consell General un informe general d’avaluació de l’aplicació d’aquesta llei.

Finalment, pel que fa al deure del secret, des del PS han defensat que “l’accés a la informació és la pedra angular que permet als consellers i a les conselleres generals exercir amb rigor la tasca d’impuls i de control de l’acció política del Govern i de les entitats que en depenguin que ens encomana l’article 50 de la nostra Constitució.” En aquest sentit, assenyalen que, el fet d’establir reserves d’accés al Consell General en diferents lleis, vol dir que hi ha matèries que s’exclouen del control parlamentari. “Tota l’activitat del Govern està sotmesa al control parlamentari, no s’entén que el que és confidencial per als consellers i conselleres generals no ho sigui pel Govern”, ha exposat Salazar.

TOTES LES NOTÍCIES