Un total de 29 persones s’han beneficiat del programa Primer la Llar durant el 2023 i en l’actualitat, 22 persones resideixen en els 20 habitatges de protecció pública situats a Casa Aristot Mora. L’objectiu d’aquest projecte és oferir atenció a aquelles persones que, a més de trobar-se en situació de precarietat d’habitatge, presenten casos de fragilitat i es troben en risc d’exclusió social.
Així ho han explicat avui dimarts els membres del comitè director de l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH), Àlex Gonzàlez i Marta Alberch durant l’acte de presentació del balanç del funcionament del projecte Primer la Llar que ha comptat també amb la presència de la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol; la secretària d’estat d’Afers Socials, Ester Cervós; el president de la Fundació Armor, Jordi Aristot i el vicepresident de la Creu Roja Andorrana, David Fraissinet, entre d’altres.
Un projecte pioner i fruit de la col·laboració públicoprivada
El programa Primer la Llar es va desenvolupar cap a la dècada de 1990 com a alternativa als sistemes tradicionals d’atenció per a persones en situació de vulnerabilitat. La voluntat d’aquest model és proporcionar atenció a les persones que es troben en risc de vulnerabilitat tot oferint accés a un habitatge i atenció sociosanitària.
L’INH, que té la seva seu a peu de carrer en el mateix edifici, s’encarrega de gestionar els habitatges, realitzar el seguiment del registre de sol·licitants i executar el procés d’adjudicació a les persones beneficiàries.
En total són 20 habitatges que estan destinats de forma prioritària a persones en situació de vulnerabilitat social i 2 habitatges assignats al ministeri d’Afers Socials per a urgències socials. Els objectius principals són oferir un habitatge amb suports tècnics perquè les persones usuàries puguin desenvolupar les activitats de la vida diària, mitjançant la implementació del model d’intervenció adaptat de Primer la Llar i afavorir un projecte de vida autònoma en un entorn comunitari i normalitzat.
L’any passat, l’INH va adjudicar a la Creu Roja Andorrana a través d’un concurs públic l’assistència social destinada a les persones que viuen als habitatges de protecció pública.
Casa Aristot Mora és la primera iniciativa públicoprivada a Andorra encarregada d’oferir un habitatge de protecció social i assistència a persones que es troben en situació de vulnerabilitat. Aquest projecte és una realitat gràcies a la col·laboració entre el Govern d’Andorra (ministeri d’Afers Socials) i la Fundació Armor.
Procediment d’adjudicació dels habitatges de protecció pública
El procediment d’adjudicació dels pisos de protecció pública es troba recollit al Decret d’aprovació del reglament dels requisits d’accés i el procediment d’adjudicació dels habitatges de protecció pública i de creació del registre de sol·licitants dels habitatges de protecció pública. Tota la informació relativa a l’accés a un habitatge de protecció pública es pot consultar a la pàgina web www.inh.ad.
Un cop la persona beneficiària accedeix a un habitatge de protecció pública es realitza la intervenció socioeducativa on s’analitzen quines són les necessitats de cada persona i s’elabora un pla de treball on es detallen els objectius a assolir i es revisen de forma trimestral, ja que la voluntat d’aquest projecte és que sigui un accés de forma temporal a un habitatge de protecció pública que fomenti l’autonomia de les persones.
Un 17,2% de les persones ateses han afirmat que han millorat la seva qualitat de vida gràcies a la participació en el programa. De fet, un 24,1% ha trobat feina. A més, un 52% de les persones ateses han millorat la seva participació en la comunitat i un 41,3% afirmen que la seva situació sanitària ha millorat.
Perfil dels beneficiaris dels habitatges de Casa Aristot Mora
Durant el 2023 s’han atès 29 persones i en l’actualitat, hi ha 22 residents en 20 unitats de convivència (habitatges). A dia d’avui 25 persones es troben en llista d’espera i 11 persones estan pendent de resolució.
Les persones que actualment resideixen a Casa Aristot Mora són en un 59,1% homes i un 40,9% dones. La majoria, un 36,4% tenen més de 60 anys, mentre que un 27,3% tenen entre 50 i 60 anys; un 18,2% tenen entre 40 i 50 anys; un 13,6% entre 18 i 30 anys i un 4,5% entre 30 i 40 anys. Un 50% de les persones beneficiàries són persones amb diversitat funcional reconeguda.
Respecte a la seva situació laboral, un 36,4% no treballa, un 22,7% treballa mentre que un 18,2% té una pensió d’invalidesa i un 13,6% té una pensió de jubilació.
L’àrea de treball amb les quals es categoritza l’acompanyament socioeducatiu és sobretot en l’àrea personal (43%), seguit de l’àrea sociofamiliar (17,1%) i l’àrea sanitària (14,8%).
L’any passat es van realitzar més de 3.399 intervencions: en un 60% les accions estan centrades en l’àrea personal i sociofamiliar, en gairebé un 15% en l’àrea de la salut i en un 10% en l’àrea laboral. Fruit d’aquestes intervencions, un 52% de les persones afirma que ha millorat la seva participació a la comunitat, un 41% la seva situació sanitària i un 24% ha trobat feina, considerant que ha millorat la seva qualitat de vida.
El projecte Primer la Llar, a Casa Aristot Mora, vol ser un exemple i un incentiu perquè altres institucions o entitats del país s’interessin a implementar projectes socials d’aquest tipus i, així, consolidar la col·laboració entre institucions públiques i entitats privades en el desenvolupament d’iniciatives socials que permetin garantir un llindar mínim de benestar a la ciutadania tot facilitant l’accés a l’habitatge de persones amb risc d’exclusió social.
