El problema és el poder

Com gestionem el poder? Aquest és, probablement, un dels grans problemes de totes les societats humanes i la resposta a aquesta qüestió determinarà el seu desenvolupament. Els anarquistes defineixen, correctament, els qui detenten el poder com una minoria que oprimeix la majoria en funció dels seus interessos. I inclouen els poderosos econòmics i els polítics. Pels anarquistes no ha d’haver ni Déu, ni patria, ni amo. Però s’equivoquen quan consideren que les persones som fonamentalment honestes i que si es destrueixen les institucions de poder la humanitat viuria en pau i felicitat. Les vagues de policia a diverses grans ciutats i el conseqüent caos desmenteixen aquesta bella teoria. Per tant, què fem amb el poder? Els comunistes consideren que en les democràcies l’èlit econòmica és qui realment governa. Una hipòtesi força correcta tot i els matisos necessaris. Però la seva alternativa és substituir aquesta elit per una altra, que seria benèfica i representaria els interessos de la majoria. El resultat ja s’ha vist. Més esperançadora és la teoria liberal de les institucions que es contrapesen entre elles i, per tant, permeten florir la llibertat. El problema és que tard o d’hora una d’aquestes institucions guanya pes i llavors un dels poders s’incrementa i perilla la llibertat.

Per tant, no sembla haver una solució òbvia a la qüestió. És cert que les societats humanes necessiten coordinadors que les ajuntin i que és inevitable que aquestes camarilles acabin convertint-se en grups de defensa dels seus interessos i la seva visió de les coses. Però crec que hi ha una esperança. Al principi de la història humana l’home més hàbil caçant o el més fort era el més poderós. Amb l’agricultura ja van aparèixer els especialistes i amb els estats i els imperis les elits de poder que oprimien les minories. Amb l’arribada de la industrialitació i una societat i economia més complexes van aparèixer les institucions democràtiques. Segueix havent poder però té uns límits i uns contrapesos que abans no eren tan pronunciats. Doncs bé, si seguim progressant cap a una societat més complexa científica i culturalment podria ser possible que el poder es torni més difús i diluït entre la majoria de la gent. És a dir, que sigui més exercit pel poble i que la democràcia sigui més genuïna i autèntica. De moment, però, crec que conèixer el funcionament del poder és un bon antídot contra les minories que n’abusen per seguir mantenint els seus privilegis.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.