En el problema de l’atur, es donen totes les condicions necessàries per superar-lo, si be per aconseguir-ho, cal tenir clar tres dels seus punts més bàsics. El primer d’ells fa referència al sistema capitalista que es qui realment genera l’atur, fent palesa la seva incapacitat per donar feina a tothom. El capitalisme, tot i que ha estat molt útil per al progrés humà, en el seu període històric, avui dia està obsolet i no serveix.

El segon punt te en compte les tres fases per les que passa una persona aturada major de 40 anys, La primera és la de la negació, la de que no passa res i ja en sortiré. La segona és la de l’angustia, l’obsessió per buscar feina i no trobar-ne. La tercera és la de la resignació, de la depressió i l’ansietat, de pensar que no hi ha res a fer. El tractament erroni dels serveis d’ocupació gestionats per la classe política, que sempre històricament ha estat al servei dels que tenen el poder, no crea realment llocs de treball o en tot cas molt pocs, tirant als aturats al pou de la ma d’obra barata i la precarietat, del que per ells mateixos difícilment en poden sortir i necessiten l’ajut dels altres.

El tercer punt aposta per l’autosuficiència territorial promoguda per les agrupacions d’Aturats40, com la proposta més viable per avançar i fer possible la plena ocupació. Es en aquest àmbit, on els recursos econòmics dels ciutadans, gestionats per les administracions, s’haurien d’utilitzar de forma prioritària per crear totes les mesures necessàries per fomentar l’ocupació.