La tercera jornada del Cicle de conferències per commemorar el 20è aniversari de la Constitució ha tractat aquest dilluns la qüestió des del punt de vista del Tribunal Constitucional, amb el seu primer president, Juan José López Burniol, i els magistrats actuals Laurence Burgorgue-Larsen i Carles Viver i Pi-Sunyer. López Burniol ha destacat que l’aprovació de la Constitució va suposar un abans i un després en la història del país, i l’inici del procés de juridificació d’Andorra, que va a passar a ser un subjecte de ple dret internacional.

La tercera conferència organitzada pel Consell General amb motiu del 20è aniversari de la Constitució ha volgut fer un balanç d’aquests primers 20 anys des de la perspectiva del Tribunal Constitucional. Així, el seu primer president, Juan José López Burniol, que va ser-ne magistrat des del 1993 fins al 2001, ha destacat que l’aprovació del text va ser ‘cabdal per a la juridificació de l’Estat’, ja que un estat no deixa de ser un sistema jurídic, en el qual ha d’haver-hi lleis, i que aquestes descansin en una de bàsica i fonamental. López Burniol ha destacat que sense Constitució no hi ha estat democràtic, ni de dret, ni social, i que per tant no hi ha estat en el sentit modern de la paraula.

Pel que fa als primers vuit anys de funcionament del Tribunal Constitucional, López Burniol ha destacat que durant aquell període va tenir una actuació molt diversa resolent recursos contra la constitucionalitat de lleis, contra decisions del poder executi, i ha assegurat que ‘es va mullar’. Tot i això, ha afegit que sempre es va pronunciar tenint en compte que és un tribunal i no un òrgan polític, i que per tant ‘mai ha de dir als polítics el que s’ha de fer, sinó que tan sols pot dir sobre coses concretes què no es pot fer’.

Posteriorment, l’exmagistrat ha recordat que va començar la pràctica cada vegada més intensa dels emparaments, i que es van resoldre casos ‘amb resultats més ferms que d’altres’, referint-se a una sentència que va ser anul·lada per la jurisprudència europea que establia que els fills adoptius no podien ser considerats fills a tots els efectes.

De la seva banda, l’actual magistrat Carles Viver i Pi-Sunyer ha indicat que les reformes constitucionals s’han de fer amb cautela, i que en tot cas no s’hauria d’eliminar l’empara constitucional, ja que és un mecanisme per garantir els drets dels andorrans. A més, ha assegurat que tot i que les constitucions mai tenen un grau d’aplicació del 100%, l’andorrana estaria en la franja alta.