De la família dels alls i de les cebes, de porros en podem trobar en els nostres mercats pràcticament tot l’any. De gust suau amb un punt de dolçor, a la cuina s’utiiltza en sofregits i en cremes de verdures.
El component principal del porro és l’aigua, en una proporció del 90 % Aquesta qualitat, juntament amb el fet que aquesta hortalissa compti un baix índex d’hidrats de carboni fa que el porro tingui un escàs poder energètic, amb tan sols unes 40 calories per cada 100 grams consumits.

El porro és, per tant, com d’altres hortalisses i vegetals, un aliment que cal tenir en compte per seguir una dieta equilibrada i també en dietes d’aprimament.

Els minerals hi són presents de manera destacable. Cal fer menció al contingut en potassi, magnesi, calci i ferro. Per l’alt contingut en aigua i en potassi i la pobresa en sodi, el porro es caracteritza per ser un excel·lent aliment diürètic, fet que beneficia les persones que pateixen de retenció de líquids, hipertensió o gota. D’altra banda, per l’aportació en components de sofre, un consum excessiu pot provocar flatulència.

El porro també és una font de folats i vitamines, especialment del grup C i B6. En relació amb l’aportació de folats, aquests són importants perquè intervenen en la producció de glòbuls vermells i blancs. La vitamina C, té una acció antioxidant i augmenta la resistència respecte de les infeccions. Aquesta vitamina està relacionada en la formació del col·lagen, dels ossos, a banda que afavoreix l’absorció de ferro.

Per El Tot Granollers / AMIC – Redacció