El porro és una hortalissa de la família dels alls i de les cebes. Es poden trobar en els nostres mercats pràcticament tot l’any, ja que hi ha la variant de tardor i hivern (més gruixuts i de gust intens) i la varietat d’estiu (més prims i de gust més suau). En general, el sabor és semblant al de la ceba, però molt més suau i dolç. A la cuina s’utilitzen en sofregits i també en cremes de verdures.
El component principal del porro és l’aigua, en una proporció del 90 % Aquesta qualitat, juntament amb el fet que aquesta hortalissa compti un baix índex d’hidrats de carboni fa que el porro tingui un escàs poder energètic, amb tan sols unes 40 calories per cada 100 grams consumits. El porro és, per tant, com d’altres hortalisses i vegetals, un aliment que cal tenir en compte per seguir una dieta equilibrada i també en dietes d’aprimament.
Els minerals hi són presents de manera destacable. Cal fer menció al contingut en potassi, magnesi, calci i ferro. Per l’alt contingut en aigua i en potassi i la pobresa en sodi, el porro es caracteritza per ser un excel•lent aliment diürètic, fet que beneficia les persones que pateixen de retenció de líquids, hipertensió o gota. D’altra banda, per l’aportació en components de sofre, un consum excessiu pot provocar flatulència.
El porro també és una font de folats i vitamines, especialment del grup C i B6. En relació amb l’aportació de folats, aquests són importants perquè intervenen en la producció de glòbuls vermells i blancs. La vitamina C, té una acció antioxidant i augmenta la resistència respecte de les infeccions. Aquesta vitamina està relacionada en la formació del col·lagen, dels ossos, a banda que afavoreix l’absorció de ferro.
En relació amb la vitamina B6, aquesta contribueix al bon funcionament del sistema immunològic.
En general, es pot dir que els porros són una bona font de substàncies antioxidants que ens ajuden a combatre l’envelliment cel·lular. També inclou entre els seus components un oli essencial que té un efecte sobre les vies respiratòries i facilita l’expectoració. Per tant, el seu consum resulta especialment útil en processos de refredats.
Per El Tot Granollers / ACPG – Redacció
