Als 250 anys de l’escriptura del Politar Andorrà per Antoni Puig, i dins del XXIX cicle de conferències de la SAC, Joan Massa va desenvolupar una documentada conferència sobre aquest document jurídic, que podríem definir com un resum del Manual Digest redactat per Fiter i Rossell l’any 1748 a petició del Consell General d’aleshores.

Joan Massa exsecretari general dels Serveis del Copríncep Episcopal va explicar tot el procés evolutiu des del Manual Digest fins als nostres dies fent especial atenció al Politar Andorrà escrit per Antoni Puig l’any 1763. De l’autor del Politar, el conferenciant va dir que no era sacerdot com s’havia cregut fins ara, sinó que a través del testament de la seva mare es va poder constatar que era solter, ja que el testament deia “en el cas que l’Antoni es casi, l’herència s’haurà de repartir entre els dos germans”.

Segons l’expert, el Politar és en realitat un resum del Manual Digest que conté les mateixes màximes menys una, la 235, però en un diferent ordre cronològic dins dels 7 volums dels originals. Igualment com en el cas del Manual Digest hi havia un sol original i unes 4 o 5 còpies manuscrites. L’original es va trobar a Ordino, a la casa de Josep de Riba (exveguer episcopal) i actualment es conserva als arxius nacionals.

De fet, s’ha de dir que els dos llibres que constitueixen les fonts jurídiques del Principat d’Andorra són el Manual Digest de Fiter i Rossell (1748) i el “Politar Andorrà” (1763), escrit per Antoni Puig 15 anys més tard. Posteriorment hi han hagut altres aportacions com per exemple la del francès Monsieur Brutails amb la seva obra “La coutûme d’Andorra” que va documentar fins i tot les tradicions orals, així com alguns documents de l’arxiu del Consell, i dels arxius de la Seu i Perpinyà respectivament. L’autor francès en la seva obra, també incloïa algunes màximes extretes del Politar.

Molt més tard, la Susanna Vela va treballar en un estudi comparatiu dels dos manuals, en disposar als arxius dels originals respectius. Per altra banda la reedició del “Politar” en una de les últimes reedicions, està prologat pel Notari Marc Vila Riba ( 1934 – 2010) nascut a Ordino.

Del “Politar Andorrà”, Massa va destacar que Fiter i Rossell al final del seu títol i abans de posar l’any, va animar i encoratjar en llatí, al posible successor escrivint textualment en llatí: “que calli o molt millor, si en sap, que escrigui un llibre: Auttaceataut edad opus”. Fou el cas d’Antoni Puig? Doncs no. Segons Massa, el Politar no va ser pas un desafiament, el seu mateix títol n’és una resposta precisa i diàfana: només… “vol servir als seus patricis des de les obres del Doctor Antoni Fiter i Rossell”.

I, és que l’Antoni Puig només pretenia fer i va fer, un bon resum i abreujament del Manual Digest, i en el seu Politar també va escriure… “No ha cabut en mon poch saber altre método més fàcil que lo que exposo en est petit Politar”.

El conferenciant es pregunta…Per què un Politar només 15 anys després del Manual Digest? Què va passar entre el 1748 i el 1763? . I Joan Massa pensa i/o dedueix què els consellers d’aleshores tenien alguna dificultat per obtenir les respostes a les nombroses qüestions jurídiques que se’ls presesentaven, i semblaria què el resum del Politar els facilitava la tasca del dia a dia, per això preferien emprar aquest resum que fins i tot incloïa una màxima més, la núm. 32.

Aquesta màxima potser feia referència a una problemàtica vital per als andorrans del segle XVIII, el segle del final del barroc que estava representat per Johann Sebastián Bach (1685 – 1750), la música del qual ha arribat fins als nostres dies, com el Politar.

Finalment s’ha de destacar dos aspectes generals d’amdós compilacions documentades, i que són les fonts jurídiques del Coprincipat d’Andorra. En primer lloc la “Neutralitat” i en segon la recopilació i autoafirmació dels privilegis, dels drets, dels usos i costums, etc., i així ho ratifica el mateix Antoni Fiter i Rossell, quan titula “Manual Digest de les Valls neutres d’Andorra”, una neutralitat que vol dir “soberania” i que es mantindrà mentre tinguem una dualitat de coprínceps. Aquesta fórmula, segons Massa, ens ha permès sobreviure enmig de dos gegants a banda i banda de frontera.

Tenim dos compilacions de dret consuetudinari que els polítics u autoritats andorranes responsables de cada època, han usat constantment i a les quals se’ls concedeix tanta autoritat com en l’antiguitat de Roma es concedia a les “Sentències de Paulo” (segle III) o les “Regles d’Ulpiano” (segle V), fins a arribar al còdex de Justinià datat al segle VI, i que és considerat la compilació de les compilacions.

A Andorra a partir del Manual Digest i el Politar Andorrà, varem arribar fins a la Constitució del 1993, que ens va instal•lar en la modernitat, recopilant i publicant aquells vells privilegis, usos i costums, perquè… tal com va preguntar el ministre Alcobé, i va respondre el conferenciant, la Constitució es va inspirar, basar i documentar en el Manual Digest del 1748, que indubtablement forma part de la història política i social del Principat d’Andorra. Una Constitució que reafirma el reconeixement d’aquells antics privilegis, usos i costums tan ben catalogats per les màximes, ara transformades en capitols i articles.

Actualment, tal com deia l’escriptor i periodista americà Walter Lippmann (1889 – 1974), el periodista no sols informa, sinó que “interpreta”, i des d’aquest àmbit em permeto “interpretar” que avui en dia “moure la constitució” seria una gran imprudència històrica que sens dubte afectaria per sempre i no sabem, com ni quant, el futur dels nostres fills i néts.