A la segona jornada de la Universitat d’Estiu, en substitució de Mònica Terribas, va presentar la ponència, el periodista Jean Paul Marthoz, periodista de la Universitat Catòlica de Lovaina i Conseller del Comitè del Centre de protecció de periodistes de Nova York. Tanmateix Marthoz és especialista en política estrangera al diari belga “Le Soir”. La segona ponència de la tarda va ser tractada per la catedràtica de Lingüística de la Universitat Autònoma de Madrid, Luisa Martín Rojo.

Amb el títol de “El poder dels mitjans de comunicació i la seva imbricació amb els poders polítics i econòmics globals”, el periodista Jean Paul Marthoz va tractar dels poders i els contrapoders en un món globalitzat i del nou ordre mundial de la informació i la comunicació.

Va ser any 1993 que l’Assemblea de les Nacions Unides a iniciativa dels països membres de la UNESCO varen proclamar el dia 3 de Maig “Dia Mundial de la llibertat de premsa” en base a la implantació de la “Declaració de Windhoek (1991)” sobre la llibertat del exercici del periodisme. Windhoek és una declaració, la qual és va aprovar amb la resolució núm. 48/432, amb l’objectiu de promoure els mitjans independents i la pluralitat dels mateixos. I alhora protegir el dret a la informació responsable i fiable de la comunicació a tots el països del món. El text de la declaració subscrivia… “que una premsa lliure, pluralista e independent es un component essencial de tota societat democràtica i un dret humà fonamental”.

Així que des de l’any 1993 cada any la UNESCO convoca als països i les societats a reflexionar en aquest àmbit. En aquestes convocatòries s’han tractat diferents temes. Alhora que constitueixen un homenatge als periodistes que a tot el món han pres la decisió professional d’arriscar les seves vides a l’esforç, per informar la societat i promoure el flux d’una informació permanent i constant.

Segons Marthoz, a partir del 1997, amb Federico Mayor Zaragoza, es produeix un canvi de paradigma que influeix en la informació i la comunicació global.

Per altra banda, “el discurs” de l’economia està determinat pels Media Americans i també pels mitjans occidentals. El 2013 s’ha de tenir en compte el Ranquing Mundial, la nova economia d’Internet així com el creixement de “marques mediàtiques” i diversitat de canals que equilibraven la plataforma dels mitjans anglosaxones, fins aleshores protagonistes de la informació. Així, és produïa una fórmula de contrapoder positiu.

La constel·lació mediàtica es concentra en el domini , que disposa de televisions globals, televisions continentals, un periodisme de qualitat al Sud, així com una premsa diàspora a més a més de la important revolució d’Internet.

Les estratègies mundials de la comunicació i la informació, es basen en estratègies ofensives, formació de milers de periodistes així com, en els mecanismes de control.

Es produeix una situació paradoxal que afecta la llibertat d’expressió i la falta d’un periodisme global d’interès públic i que actuï com a contrapoder.

Vol dir que hi ha una crisi de la premsa tradicional, però sortosament en paral•lel apareixen una sèrie d’institucions que treballen per constituir un filtre del periodisme que s’adapti a la globalització i als interessos generals.

Perquè la crisi del periodisme s’ha exacerbat per internet. L’objectiu hauria de ser proposar altres vies de comunicació que ajudin a desenvolupar el “contrapoder”.

Per altra banda, el periodisme segons Jean Paul Marthoz, no consisteix pas en donar complaença, sinó en aportar informació certa i útil als ciutadans d’arreu.

Ja a la segona ponència de la jornada, la catedràtica Luisa Martín Rojo, va tractar “El poder dels discursos en las societats en transformació”. Un tema que anava sens dubte molt ben emparellat amb l’aportació anterior. Ja que parlava del “Discurs”. Entenent com a “Discurs” el missatge global de la informació i la comunicació a través dels diversos canals mediàtics.

La prestigiosa catedràtica de Lingüística de la Universitat Autònoma de Madrid, va parlar abastament dels moviments socials i es va centrar en el “Gir del discurs: l’umbral de la modernitat”.

Va fer referència al filòsof francès Michel Foucault (1926 – 1984) del qual va fer nombroses cites per a desenvolupar la doble dimensió del “discurs”.

Va dir que ens trobem, en que la pràctica discursiva es constitueix en la pràctica social, i alhora la pràctica discursiva construeix una representació de la pràctica social que inclou la cultura, l’escriptura, l’educació, etc.

Tanmateix segons Foucault, el “discurs” és poderós ja que implica jocs de veritat i jocs de falsedat. Però el més destacable, és que el “discurs” romangui i no mori mai. (Això succeeix per la constant presència dels mitjans de comunicació, que alhora actuen de control de les diverses situacions creades, que queden escrites o bé enregistrades)

Per altra banda, la ponent va parlar de la relació “Discurs-Poder” així com de la relació entre el “discurs” i el saber, per acabar en l’ordre del “discurs”. Entenem com a “discurs” la fórmula de comunicació dels diferents estaments de la vida social i política, així com la presència i la influència dels mitjans en aquest “discurs”

Finalment, segons Faucault, el desenvolupament del “biopoder” va ser fonamental per a l’expansió del capitalisme. Aquest terme l’han emprat altres autors que també han donat el seu punt de vista en l’àmbit dels poders i el contrapoders.