El poder del silenci

Viatge al silenci és un dels llibres que més m’ha impactat en la meva vida. Està escrit per la feminista anglesa Sara Maitland i descriu els seus intents per a viure una vida el més silenciosa possible. Per això va fer un retir solitari a una illa escocesa i viu pràcticament en soledat. De fet es guanya la vida amb cursos d’escriptura creativa en línia i amb la venda de llibres com aquest. Maitland explica les seves vivències pel que fa a la soledat i les compara amb d’altres persones.

I també fa una interessantíssima aproximació a la mística budista i cristiana. Segons ella, que es considera com a cristiana, les meditacions en silenci dels creients el que fan és portar-los en un viatge al silenci. En aquests viatges es desdibuixen els límits de la nostra personalitat i es senten sensacions de comunitat amb l’univers, una mena de borratxera còsmica, per entendre’ns. Això si les coses van bé. Perquè si no van bé la bogeria s’apodera de les persones. Per Maitland bàsicament hi ha dos aproximacions al silenci: les de les persones que s’endinsen de forma voluntària i les que s’hi veuen obligades per exemple com a càstig en un conflicte armat.

Penso que en realitat el silenci en realitat no existeix. Però sí que hi ha situacions i indrets amb una mínima existència d’estímuls. Això pot provocar que les persones que s’hi veuen exposades comencin a connectar-se millor, a fer noves combinacions de les seves idees i el resultat, de vegades, pot arribar a ser molt estimulant. Posem l’exemple de Newton que després de molts anys de treballar en la teoria de la gravetat va descobrir la solució un dia que estava estirat en un jardí descansant i va veure com una poma queia des d’un arbre al terra. O el que s’explica d’Arquímedes que va descobrir el principi que porta el seu nom en un bany mentre es relaxava. El motiu és el mateix.

Per tant, curiosament i ho dic perquè Maitland és creient, podem trobar una explicació racional a la mística. Les persones que busquen el silenci poden patir o gaudir, de vegades, de moments de gran plaer i connexió amb la resta de les coses i amb idees i sentiments millors gràcies precisament al silenci. Si som creients, que no és el meu cas, potser podríem dir que és la manera amb que la divinitat ens fa trobar-la.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.