La suggestió és el reflex del conjunt de les nostres creences: la religió, la ciència, les pors, les alegries, etc. Tots aquests conceptes estan directament relacionats amb les nostres idees sobre el funcionament del món. Per exemple la mort, si algú creu en la vida després d’ella o en els fantasmes, associarà qualsevol acte o situació viscuda amb ells. Interpretarà que algun esperit vol posar-se en contacte amb ell o que el seu patiment actual és fruit d’alguna mala experiència viscuda en una vida anterior. Igualment succeeix amb les relacions interpersonals, si ens deixem emportar per les opinions externes sobre algú en concret, segurament ens farem una idea equivocada d’ell.

Aquesta és tan poderosa que pot evocar-nos emocions tant negatives com positives envers les mateixes situacions. Per tant, per a no guiar-nos per la suggestió és de vital importància analitzar en profunditat la informació rebuda, saber interpretar-la i llegir entre línies. Perquè la funció de la suggestió és això mateix, insinuar pensaments per a condicionar el comportament d’algú altre, és la manipulació en tota regla. No obstant, també està l’autosuggestió, la que nosaltres mateixos ens inventem relacionant dos fets independents, donant com a resultat un estat ansiós o d’alegria.

Dos exemples oposats serien pensar que hem d’agafar el bus de les 19h30 per a tornar a casa i com sabem que estarà col·lapsat haurem d’estar de peu tot el trajecte, empitjorant així l’esquinç del peu que ens hem fet el dia anterior. Ens avancem als fets com si tinguéssim la capacitat d’endevinar el futur i encara pitjor, entenem que no podem canviar les situacions, que són estàtiques i hem d’acceptar-les tal qual. En canvi, quan ens enfoquem en la part alegre, entenem que les podem modificar perquè la suggestió és interpretada com que alguna cosa positiva ens succeirà: ens tocarà la loteria, aprovarem l’examen que estem realitzant, tindrem un augment de sou, etc.

També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri