Amb aquesta frase eloqüent s’inicia el preàmbul de la Constitució. Quan el 1978 el Consell General va aprovar un text en què es projectava la reforma de les institucions, no era tan evident que 35 anys més tard, se celebrés un 20è aniversari d’un text que fixava com havia de ser la nova Andorra, un text que va saber donar continuïtat a la tradició i a la història, essencials en la vida del país, amb les responsabilitats i els deures d’un estat de dret.
Si en el passat, amb recursos econòmics i jurídics d’un abast concret i limitat, es va sostenir l’existència d’Andorra al llarg de segles, el pas vers la Constitució va esdevenir la resposta a les inquietuds pròpies d’un poble que sempre ha volgut preservar la seva existència independent, un desig que ha inspirat l’obra de les generacions que ens han precedit, en les quals va ocupar un lloc central el respecte al passat per projectar el futur. La decisió del poble andorrà de dotar-se dels poders que atorga la Constitució conduïa el país a obrir-se al món, a formar part d’entitats supranacionals, i a explicar la seva, la nostra, voluntat de permanència.
D’aleshores ençà, des d’aquell diumenge de 1993, Andorra ha esdevingut un país amb un dinamisme propi en què no han faltat ni els reptes ni les contradiccions. És l’escenari d’una societat diversa, amb unes generacions que per la seva preparació i trajectòria compten amb l’energia i els recursos per fer que les valls d’Andorra mantinguin el seu projecte com a Estat, viable, seriós, responsable i democràtic. És la nostra fita avui, una esperança per al nostre país.
Cap canvi, cap transformació veritablement profunda no té lloc si no hi ha una conjunció de forces. La vida quotidiana, el nostre passar de cada dia, les persones que constituïm aquest poble generem la força del país per avançar en la consecució dels seus objectius. El 1993, fou la Constitució. Vint anys més tard, en un context que repetidament qualifiquem com a complicat, volem comptar amb una Andorra oberta a noves idees, corrents, sabers i justícia, que contribueixi al benestar en el món, que no es replegui en la seva dimensió. I, com es va fer en la Constitució, una Andorra que avui, en el nostre present, trobi en les institucions la seva referència més sòlida.
El nostre 93 va marcar història. Va fer sentir la nostra llengua a les Nacions Unides. Va comprometre Andorra amb el món. Avui ens enfrontem a problemàtiques inèdites, però hem de respondre a les dificultats i als canvis de manera franca, amb la participació de tothom. Plegats hem fet vint anys amb la Constitució. Celebrem-ho tots junts.
Paraules del Molt Il·lustre Síndic General, Vicenç Mateu Zamora amb motiu del Dia de la Constitució
