El ple del Parlament de catalunya aprova la llei del règim especial de l’Aran

aranEl ple del Parlament de Catalunya ha aprovat aquest migdia, amb els vots a favor de tots els grups, excepte C’s, que s’ha abstingut, la llei del règim especial de l’Aran, que reconeix la realitat nacional occitana i el caràcter singular, els drets històrics, la identitat i el dret a decidir de l’Aran.

La cambra ha aprovat la llei del règim especial de l’Aran per 121 vots a favor (CiU, ERC, PSC, PPC, ICV-EUiA i CUP) i 9 abstencions (C’s). Com que és una llei de desplegament estatutari, la votació final de tot el text requeria la majoria absoluta perquè s’aprovés.

El tex, elaborat en ponència conjunta, incorpora quatre esmenes transaccionals, una pactada entre ERC, el PSC, el PPC i ICV-EUiA, perquè en el moment que el Parlament debati i aprovi la llei electoral de Catalunya es presenti una nova proposta de sistema electoral per a l’Aran que modifiqui l’actual, vinculat als sis terçons, a l’obtenció d’un mínim del 5 per cent de vots i a la llei d’Hondt. La llei estableix que si la llei electoral no s’aprova en els pròxims dos anys, el Parlament haurà de fer una proposta de modificació del sistema electoral de l’Aran en què participin les institucions araneses. Aquest punt ha estat aprovat amb els vots a favor de tots els grups, excepte C’s, que s’ha abstingut.

Una altra esmena pactada entre CiU, ERC i ICV- EUiA estableix que la llei sigui referendada pels aranesos per la via de la llei de consultes en el termini màxim de sis mesos. Aquest punt ha rebut el suport de 102 diputats (CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP), el vot contrari del PPC i l’abstenció de C’s.

La llei reconeix la realitat nacional occitana, amb identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, estableix el règim especial propi de l’Aran per protegir-ne el caràcter singular, els drets històrics, la identitat, el dret i l’organització institucional, política i administrativa, i en garanteix les competències, els recursos i l’autonomia perquè governi els seus interessos. Així mateix, en reconeix la divisió territorial en sis terçons, la bandera, l’escut, la festa, l’himne, els drets lingüístics, amb l’aranès com a llengua pròpia i d’ús preferent a les administracions, i la capitalitat de Viella, i defineix les funcions del Consell General d’Aran i els seus òrgans.

A les disposicions finals i transitòries, la llei recull el dret del poble aranès a decidir el seu futur, punt que ha rebut els vots favorables de tots els grups, excepte del PPC i C’s, que hi han votat en contra.

A l’últim, estableix que una comissió bilateral Generalitat-Consell General d’Aran revisi el model de finançament del territori en un termini màxim de tres anys.

De les noranta esmenes que els grups s’havien reservat per debatre en el ple, algunes han estat retirades i d’altres, transaccionades, i de les que han mantingut vives la cambra no n’ha aprovat cap.

La llei, l’ha presentada Àlex Moga (CiU), relator de la ponència, i en el debat hi han intervingut Josep Cosconera (ERC), Òscar Ordeig (PSC), Dolors López (PPC), Sara Vilà (ICV-EUiA), Carina Mejías (C’s) i Isabel Vallet (CUP).

Han seguit el debat des de l’hemicicle el síndic de l’Aran, Carlos Barrera; el president de la diputació de Lleida, Joan Reñé; consellers del Consell General; exsíndics; alcaldes i regidors de diversos ajuntaments, i ciutadans del territori.

Text i foto: Parlament de Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.