El ple de la Seu condemna la repressió policial de l’Estat durant l’1-O

El  ple de l’Ajuntament de la Seu ha aprovat una moció de condemna a “la violència dels cossos policials de l’Estat espanyol” contra els catalans i catalanes que van participar el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre passat. El text, presentat conjuntament per l’equip de govern (PDeCAT), ERC i la CUP, va rebre el suport d’aquests tres grups en tots els punts (10 vots, per l’absència de la regidora Berta Vidal per motius personals), mentre que Compromís va recolzar els dos primers punts, que feien referència a la condemna, i va votar en contra dels punts 3 a 7.

El plenari també va aprovar una moció de la CUP que, a banda de condemnar “la repressió política” per part de l’Estat, demana “que se’n vagin” els reforços enviats pel Ministeri d’Interior espanyol, alguns dels quals s’han allotjat a la Seu, en considerar que suposen “un perill per a la convivència a la ciutat”. A més a més, amb aquesta moció la Seu ha declarat l’actual delegat del Govern espanyol, Enric Millo, com a ‘persona non grata’ al municipi, alhora que n’exigeixen la dimissió en la seva condició de màxim representant del Govern espanyol a Catalunya durant l’1-O. En aquest cas, el PDeCAT i ERC també s’hi van sumar en tots els punts, mentre que Compromís va votar a favor del punt 1 i en contra dels punts 2 i 3.

Les dues mocions, atès el seu contingut, es van debatre conjuntament. Des del PDeCAT, Jesús Fierro va mostrar el ple suport al contingut d’ambdues propostes perquè el text plantejat “només constata uns fets objectius” i “no s’hi assenyala ningú, més enllà del responsable directe”, en referència a Enric Millo i als màxims responsables del Ministeri d’Interior. Sobre la reprovació del delegat de l’Estat, l’equip de govern creu que declarar-lo ‘persona non grata’ és “el mínim que es podia fer davant la gravetat de la situació”, perquè “és un cas que va molt més enllà i els fets són contrastats”. Fierro també va voler desvincular aquesta condemna a les ordres policials del respecte pels agents, tot recordant que des de fa anys existeix una molt bona coordinació dels cossos policials presents a la Seu pel que fa a seguretat ciutadana.

En nom del grup de Compromís, Conxita Rabassa va advocar per condemnar “totes les violències” i va comparar la repressió exercida pels cossos policials estatals amb la “violència verbal, actuacions, provocacions, violència gestual, actitudinal, moral i de mirades a qui pensa diferent”. Rabasa creu que “si cal construir un país, cal fer-ho en pau i convivència” i va demanar “ser curosos amb el llenguatge que s’utilitza”, tot expressant el rebuig a termes com ara “policia militar, forces d’ocupació o que els carrers seran sempre nostres”. Alhora, la regidora de Compromís va subratllat que l’1-O “no hi va haver ni un sol incident a la Seu” malgrat que molts cotxes policials s’havien concentrat a Montferrer i que s’hauria de valorar la decisió de qui va ordenar no intervenir-hi.

Sobre aquestes afirmacions, des d’ERC Xavi Munt va donar el seu testimoni sobre l’atenció als ferits a Lleida durant l’1-O i va criticar que s’intenti minimitzar aquells fets o comparar-los amb la violència verbal. Munt va explicar que aquella jornada va estar en contacte amb l’equip del SEM que va atendre el ferit crític de la Mariola i que “estaven esparverats” amb la brutalitat exercida pels cossos policials. Munt es va mostrar obert a fer autocrítica per determinades pressions relacionades amb l’1-O, però reitera que cal deixar clar que “allò no va ser de cap manera un acte policial, i si parleu amb la gent que va estar a Lleida sortireu totalment de dubtes”. Per això, hi afegeix que aquells actes de violència física no els oblidarà “mai”. El regidor republicà va posar l’accent en el fet que aquestes mocions “no parlen en cap moment ni d’independència ni de sobirania ni de desobediència, sinó que simplement condemna una violència gratuïta que el món sencer ha condemnat”.

Per la CUP, Pau Lozano va respondre qualificant de “gravíssim que s’equipari la violència física a la violència verbal” i va justificar la condemna pública perquè “tot el món ha pogut veure què va passar l’1 d’octubre”, alhora que lamentava la presència a la Seu del que defineix com “forces d’ocupació” que des de fa unes setmanes s’han allotjat tant a la ciutat com en d’altres poblacions catalanes. Lozano també va rebutjar que es parli de “balcanització” i recorda que aquests cossos enviats expressament “l’1 d’octubre van actuar en poblacions properes amb una extrema brutalitat”, per la qual cosa tem que “la seva presència a la Seu, per sembrar el terror, posa en risc la convivència a la ciutat i crea una tensió innecessària”. El regidor cupaire hi afegeix el fet que “la violència injustificada de l’Estat espanyol, era contra gent que només volia exercir el dret a vot”. La moció presentada per la CUP també reclama “la mediació de la comunitat internacional”.

Durant el debat, Òscar Ordeig hi va afegir que condemnen les càrregues policials i donen suport als ferits, però que això “no ha de donar via lliure per fer segons quines afirmacions que des de l’ajuntament s’ha d’evitar, al marge que calgui defensar les idees de cadascú”, alhora que demanava “que ningú al carrer se senti assenyalat per pensar diferent”. Sobre aquesta qüestió, Albert Batalla ha fet una crida a que tothom prediqui amb l’exemple a l’hora de cuidar el llenguatge i evitar traspassar la línia entre la discrepància política i l’atac cap a la persona. L’alcalde urgellenc va detallar que, precisament pels atacs que ha rebut els darrers anys, havia donat ordres expresses al seu partit de no fer en cap cas cap atac personal, “ni tan sols aquests dies d’agitació”, per la qual cosa rebutja les al·lusions a la violència verbal. En aquest sentit, Batalla va reblar que “de tots els regidors que hi ha a l’Ajuntament, si hi ha algú que ha estat més assenyalat que ningú els darrers anys, sense cap mena de dubte, és l’alcalde, i ho ha estat també des de la mateixa oposició d’aquest ajuntament”.

Ràdio Seu

TOTES LES NOTÍCIES