El Govern va establir el 2016 un pla per fomentar les accions formatives i educatives al centre penitenciari de la Comella. Al llarg d’aquests anys s’han iniciat diverses propostes en el marc d’aquest projecte entre les quals, per exemple, els cursos per a accés a la universitat. S’han registrat 222 inscripcions, un percentatge de participació molt elevat, tal com ha destacat el ministre d’Educació i Ensenyament Superior, Eric Jover, tenint en compte que ara com ara hi ha 51 persones que es troben complint pena al centre.

Amb la voluntat de “potenciar la reinserció i fer el possible” perquè les persones que es troben privades de llibertat “es tornin a reinserir en la societat” i no tornin a delinquir, tal com ha destacat el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, el 2016 es va dissenyar  el pla d’actuació de les accions educatives i formatives que es vertebra en diferents àmbits.

D’aquesta manera, en l’àmbit de la formació d’adults es dona un ensenyament bàsic en el qual s’ofereix coneixements en català, castellà o anglès, càlcul o informàtica; també s’ofereix formació per a la prova de graduat en segona ensenyança per a candidats lliures; un curs d’accés a la universitat per a majors de 25 o 45 anys; graus de la UNED o formacions sobre informàtica. En l’àmbit del context social i cultural s’ofereixen formacions sobre desenvolupament sostenible; convivència en la diversitat; tallers d’arts plàstiques o activitats ludicoformatives com xerrades, cinefòrum, o un taller de lectura.

En l’àmbit del món laboral, les formacions es fonamenten en programes per a l’orientació laboral, en què s’ensenyen tècniques per trobar feina; la formació ocupacional, amb cursos com auxiliar caní o atenció telefònica; i l’ocupació en si, amb la realització per part dels interns de diferents feines al centre penitenciari, ja sigui tasques internes o bé tallers productius en col·laboració amb empreses com Andorra Telecom. Altre àmbit de treball és el de la salut, en el que es fomenta l’activitat física i l’esport, amb tallers, per exemple, com el que es fa en col·laboració amb el BC MoraBanc Andorra; també es fomenten hàbits de vida saludables amb accions com els primers auxilis i cursos d’higiene i nutrició i ioga que s’oferiran properament; i es potencien, a més, tallers sobre habilitats i competències socials com la proposta del Basket Beat.

El darrer àmbit d’actuació en el marc del pla formatiu és el de l’atenció especialitzada. Espot ha destacat que es vol potenciar molt a partir d’ara, amb accions sobre les conductes addictives, com tallers sobre drogodependències o alcoholisme; actuacions per a la prevenció de conductes violentes i la intervenció amb persones discapacitades. El titular d’Afers Socials, Justícia i Interior ha destacat que alguns d’aquests programes, com el de prevenció de les relacions violentes, poden arribar a ser actuacions que s’incloguin com a compliment de la pena.

Quant a la participació, Jover ha concretat que les formacions bàsiques per a adults han tingut setze inscripcions; els de formació per al graduat de segona ensenyança, dos; cinc persones s’han inscrit al curs d’accés universitari; 29 a anglès; 24 a les formacions culturals; 34 a les de pintura; 18 al Basket Beat; 25 al curs d’atenció telefònica; 10 al d’auxiliar caní; vuit als tallers esportius; 20 als de primers auxilis i altres 23 als d’habilitats i competències socials.

El titular d’Afers Socials, Justícia i Interior ha destacat que amb aquestes actuacions es disposa “d’un marc satisfactori” i que es troba dins els estàndards “més elevats” de les regles penitenciàries europees tot i que ha puntualitzat, també, que es tracta d’un projecte dinàmic i que pot anar evolucionant en funció de les necessitats.

Per materialitzar aquest programa s’han fet noves contractacions i s’ha adequat espais, tal com ha explicat Jover, i així, hi ha set professionals que hi treballen tot i que no tots a temps complet i altres vuit voluntaris sense ànim de lucre que col·laboren en diferents formacions. Els beneficis del projecte, han remarcat els dos ministres, ja s’han començat a notar ja que el fet que les persones se sentin “més realitzades” fa que es puguin desenvolupar millor. A més, Espot ha destacat que es vol establir un mecanisme, voluntari, perquè es pugui fer un seguiment a les persones que surten en llibertat per avaluar si les formacions les estan ajudant en la seva reinserció.