El Govern va posar a exposició pública el Pla d’Infraestructures Energètiques el passat 14 de febrer, i des d’aleshores ha comptat amb el suport de tots els Comuns i amb l’informe positiu de la Comissió Tècnica d’Urbanisme. Així, aquest dimecres s’ha aprovat definitivament.

El Pla Sectorial d’Infraestructures Energètiques identifica els equipaments necessaris per incrementar la producció energètica fins al 33% de la demanda al 2030. És un instrument urbanístic que preveu la reserva de sòl per al desplegament de la política energètica nacional, i per poder assolir els objectius de producció d’energia i de foment de les energies renovables establerts per primera vegada al Projecte de llei de foment de la transició energètica i del canvi climàtic.

A més, aquest pla és possible gràcies a la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, ja que els comuns cedeixen gratuïtament els terrenys per als projectes d’interès nacional i de plans sectorials i posen a disposició els béns comunals. El fet de poder comptar amb aquests terrenys permetrà el desenvolupament del model energètic del país en els terrenys que s’han identificat.

Concretament, el pla identifica com a infraestructures necessàries que pot desenvolupar el sector públic quatre instal·lacions hidràuliques, tres fotovoltaiques, tres instal·lacions de cogeneració, sis xarxes de calor, i una de biomassa.

Aquestes infraestructures permetran gairebé triplicar la producció d’energia, de manera que es pugui arribar a abastir fins al 33% de la demanda, tenint en compte l’evolució d’aquesta de cara al 2030. Així, es podrà reduir la dependència energètica de l’exterior. A més, l’increment de la producció s’assolirà prioritzant les energies renovables, de manera que el 67,3% de la producció seria d’origen renovable, i es reduirien les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 33%.