El  Parc Natural de l’Alt Pirineu va impulsar l’any 2005, de manera pionera entre els espais gestionats per la Generalitat de Catalunya, el Pla de seguiment de la biodiversitat, un sistema de presa de dades estandarditzades sobre hàbitats, fauna i flora presents en una àrea determinada que permet fer el seguiment del seu estat de conservació al llarg dels anys.

El Pla del Parc volia avaluar la gestió que es duu a terme i detectar possibles problemes de conservació per després aplicar accions de millora. Atesa la impossibilitat de realitzar un seguiment anual exhaustiu de tots els elements de la biodiversitat presents al seu àmbit, es va optar per una mostra.

Així, els primers resultats del Pla, deu anys després del seu inici, es basen en l’estudi de la tendència de 65 indicadors referents a 7 hàbitats, 20 espècies de flora i 24 de fauna. Amb aquestes dades es determina l’estat de conservació de 7 programes: boscos de coníferes; espais oberts; canvi climàtic; rius i boscos de ribera; espècies protegides i/o amenaçades; espècies claus, i espècies invasores)

Bons resultats en espais oberts, coníferes i espècies amenaçades

Entre les conclusions del Pla figura que el 86% de les espècies avaluades en els espais oberts de muntanya presenten un estat de conservació favorable, en part gràcies al manteniment de la ramaderia en aquests espais.

D’altra banda, el 75% de les espècies pròpies dels boscos de coníferes tenen també un bon estat de conservació. Cal recordar que aquest tipus de boscos del Parc Natural de l’Alt Pirineu figuren entre els més extensos i millor conservats de tota Catalunya.

Altres resultats positius es refereixen a les espècies amenaçades o protegides que s’han avaluat: el 65% tenen un bon estat de conservació. També es troben en aquest mateix estat algunes de les espècies de fauna més emblemàtiques del Parc, com poden ser el trencalòs, la perdiu blanca o l’ós bru. Cal recordar que aquests resultats corresponen a les espècies que gestiona el Departament de Territori i Sostenibilitat.

El Pla de seguiment de la biodiversitat, però, també assenyala alguns aspectes a millorar mitjançant la gestió del Parc. Així, l’estat de conservació del gall fer és desfavorable, seguint una tendència que s’observa a tot el Pirineu, i el 75% de les espècies de flora invasores presents al Parc no s’han pogut erradicar.

Altres reptes en la preservació de la biodiversitat al Parc són els elements propis dels medis aquàtics. El 83%, com ara els boscos de ribera o l’almesquera, presenten un estat de conservació desfavorable.

En base a aquests primers resultats del Pla de seguiment de la biodiversitat, el Parc natural té previst implementar accions de millora. Així, per exemple, s’inclouran els diversos elements d’interès dels espais de l’Alt Pallars i la Torrassa de la Xarxa Natura 2000 que encara no es monitoritzaven. També es millorarà la cartografia de detall de les espècies més desconegudes.

Els resultats i avaluació dels 10 primers anys del Pla de seguiment de la Biodiversitat del Parc es poden consultar al web del Parc.