Davant d’un món globalitzat els mitjans de comunicació han d’adaptar les seves estructures a la nova situació. Aquest és un dels reptes del periodisme segons el ponent de la Universitat d’Estiu d’Andorra, Jean-Paul Marthoz, com també la necessitat de disposar de llibertat de premsa a tot el món per poder informar sobre el que succeeix en determinats llocs i té conseqüències per a la resta de territoris; i el paper del periodisme com a contrapoder al servei de l’interès públic. Marthoz ha assenyalat que la crisi dels mitjans i del periodisme és anterior a la crisi econòmica i ve donat per una pèrdua dels valors tradicionals de l’ofici en detriment de la voluntat de l’espectacle i la ‘frivolitat’. Tot i així, el conseller del Comitè per a la protecció dels periodistes de Nova York i col·laborador de l’ONG Human Rights Watch, ha apuntat que en els propers anys es trobarà una ‘convergència’ entre el model econòmic del periodisme i la reafirmació dels principis fonamentals de la professió, que passa per ‘donar al ciutadà fets verificats’. Per la seva part, la catedràtica de lingüística a la Universitat Autònoma de Madrid, Luisa Martín, ha considerat que hi ha una demanda creixent de la societat de participació en la presa de decisions i que els partits polítics s’hauran d’adaptar a aquesta nova situació.

L’adaptació de les estructures dels mitjans de comunicació a un món global, la llibertat de premsa a tot el món i el paper del periodisme com a contrapoder són tres dels reptes que afronta la professió segons el conseller del Comitè per a la protecció dels periodistes de Nova York i especialista en política estrangera al diari belga Le Soir, Jean-Paul Marthoz.

Marthoz, que ha substituït la presentadora dels matins de Catalunya Ràdio, Mònica Terribas, com a ponent de la Universitat d’Estiu, ha exposat que en els darrers anys hi ha hagut una gran diversificació de mitjans amb l’aparició de ràdios i televisions globals i de mitjans en llocs on abans no hi eren presents.

També, l’aparició d’Internet ha revolucionat el mercat. D’una banda, les grans empreses hi tenen un pes important en accions com l’obtenció de dades de persones de tots els països per a altres empreses. De l’altra, és un instrument per als ciutadans per poder contrarestar el domini dels grans consorcis mediàtics amb els seus propis mitjans, ha apuntat el ponent.

És, a més, un poder difícil de gestionar per la premsa però ‘és un dels desafiaments de la globalització com la premsa pot adaptar-se a un món més complex, més difícil d’entendre i amb fonts d’informació i desinformació més presents que mai’, ha manifestat Marthoz.

Precisament en aquest punt, el ponent ha considerat que el periodista té ‘un paper de futur’ perquè en el moment de ‘caos i d’allau d’informació’ que vivim amb molts ‘missatges no verificats’ cal recuperar la funció de ‘donar al ciutadà fets verificats, idees en les quals es basa la participació ciutadana’ i ‘recuperar la filosofia fonamental del periodisme en democràcia’.

Hi ha en aquest punt una coincidència en el temps amb la crisi econòmica que se superarà, segons Marthoz, amb l’existència d’informació gestionada per grups no periodístics i amb nous models adaptats a Internet i noves formes de finançament. Per això, ha dit, ‘en els propers anys trobarem una convergència entre el model econòmic i el periodisme amb la reafirmació dels principis fonamentals de l’ofici’. Una tasca que, tot i els intents del poder de controlar-la, el seu objectiu no és complaure a la gent sinó ‘permetre que els ciutadans tinguin informació’, ha conclòs.

Per la seva part, la catedràtica de lingüística a la Universitat Autònoma de Madrid, Luisa Martín, ha repassat la construcció dels discursos en els conflictes i moviments socials i com canvia aquesta al llarg del temps, així com la forma de difondre’ls i controlar-los.

Martín ha agafat tres moments històrics com són la guerra del Golf, la d’Iraq i els moviments de la Primavera àrab i el 15-M per veure com han aparegut fonts d’informació més plurals, nous mitjans de comunicació on no n’hi havia i una major participació de la població a través, per exemple, de les xarxes socials que donen veu a la pròpia ciutadania.

Tot i així, ha reconegut que els mitjans de control també s’adapten a la situació i hi ha un major control de la informació que circula per les xarxes, encara que hi ha una democratització de la informació i ‘joves més preparats, amb idees que sorgeixen de la pròpia societat i molta demanda de participació’.

Aquesta serà una de les tensions que s’haurà d’afrontar en els anys que vénen i a la qual els partits polítics s’hauran d’adaptar ‘perquè sinó hi haurà més resistència’, ha sentenciat.