Tal com vam explicar en l’article anterior continuem amb els temes que es van tractar en la Taula Rodona del Dia Internacional dels Monuments i Llocs Històrics, a l’Escola Andorrana d’Escaldes-Engordany (18.4.2013).

A continuació, la ponència del Sr. Pere Canturri ens va oferir unes  “Notes històriques sobre l’Ensenyament a Andorra” que va il·lustrar amb les seves vivències personals quan va exercir de mestre a Arinsal l’any 1957.

Canturri, que ell mateix havia assistit al matí a una escola i a la tarda a una altra, ha viscut quasi tot el procés del desenvolupament de les diferents escoles al país. Primer com a alumne i després com a mestre, va parlar dels contrastos en l’educació en un o altre sistema. Per exemple, l’Ensenyament Espanyol els explicava el temps dels reis gots, mentre que l’Ensenyament Francès els ensenyava a cantar “la Marsellesa”.

Cap a l’any 1960, Pere Canturri, després de l’experiència de 3 anys com a mestre a Arinsal, i amb la intenció de baixar a viure a Andorra quan es va casar i la seva dona esperava el primer fill, va proposar al Síndic Francesc Cairat Freixes (1880 – 1961), de realitzar un estudi de les tradicions andorranes i altres costums antigues que ell mateix conexia per transmisió oral. L’objectiu d’aquest treball, era d’incloure aquest estudi en format de disciplina al nivell de Segona Ensenyança i a través del Centre d’Estudis Andorrans. (Que després donaria origen al actual Institut d’Estudis Andorrans).

Fins aleshores Andorra era l’únic país del món on només s’ensenyava la geografia dels països veïns, Espanya i França respectivament. D’aquí que Pere Canturri va proposar al següent Síndic,  Julià Reig i Ribó (1911 – 1996), que durant les vacances estivals, els infants poguessin anar a un campament d’estiu (el primer es va fer a l’Aldosa). És a partir del juny del 1961 que el projecte encapsalat per Pere Canturri i amb el suport del Secretari de la Junta de Cultura Marc Vila Riba (ACS), va veure la llum. I, els infants que ho volien podien anar a aquestes colònies,  on rebrien aquesta formació sobre el propi país, la seva cultura, els costums i les tradicions. Així com un ampli coneixement de les nostres Institucions mil·lenàries.

En un principi les colònies eren només per a nens, però va ser precisament Mossèn Lluís qui va aprovar la unificació de nens i nenes, ja que abans, i en l’àmbit escolar i extraescolar, sempre anaven per separat.

Alhora, aquest campament va acollir joves d’altres països i cap a l’any 1964 ja s’havien pogut plantar 12 banderes dels països que assistiren a aquelles primeres estades d’estiu, que per altra banda, al seu dia van tenir la seva continuïtat quan Mossèn Ramon de Canillo va promoure la fundació d’ “AINA” l’any  1976.

En la següent comunicació, l’historiador David Mas de l’Àrea de Protecció del Patrimoni Immoble, va presentar i descriure… “Els primers Edificis Escolars” .

Aquesta ponència va permetre donar una mirada transversal sobre el patrimoni que Andorra conserva en forma d’Immobles i edificis emblemàtics al llarg dels temps. Des d’aquelles primeres escoles, les activitats educatives han anat crean espais que no només són testimoni de la importància atorgada a l’àmbit que ha d’acollir l’Esenyament i la Educació, sinó que reflecteixen l’entorn i la vida social en les diferents èpoques . També constitueixen un llegat de béns immobles que transmeten l’expressió arquitectònica, els programes i les interpretacions espacials, Així com la jerarquia ocupada en el paisatge urbanitzat i construït.

Aquests edificis, qualsevol que sigui el seu disseny o ubicació, representen i ens mostren un interessant corpus tangible i intangible, del patrimoni cultural de cada país, en aquest cas d’Andorra.

El assistens vàrem poder gaudir mitjançant unes diapositives i l’aportació de dades per part de David Mas, del gran nombre d’edificis escolars, i les construccions en fusta, un material que s’emprava principalment en la decada dels anys 40-50. Aquests edificis escolars, sens dubte contribueixen a il·lustrar l’evolució de l’educació al Principal d’Andorra, alhora que formen part del nostre patrimoni cultural.

educacio Seguidament, hom va poder escolar l’ultim tema previst a la jornada amb el títol de: “L’arquitectura com a forma silenciosa d’ensenyament”. El conferenciant i arquitecte Xavier Orteu,  va parlar de l’evolució arquitectonica en general i de l’adaptació al país de muntanya on es requereixen materials aïllants i altres elements específics sobretot en les edificacions escolars on l’espai és condicionat en funció de l’orientació per aprofitar les hores solars. Tanmateix l’arquitecte va explicar que aquestes edificacions es caracteritzent per la gran amplada de les finestres a la planta baixa, per la col·locació de les escales en els laterals i per una segona planta per reservada com a habitatge dels mestres. Més tard ja es creen edificis més moderns influïts per la tendència implantada per les escoles Montessori. Aquest nou estil, es caracteritza per aportar elements ambientals més estudiats i es reafirma en les plantes clares i diàfanes més ben dimensionades, amb una bona orientació. Però especificament les noves tendències apunten a “relacionar la ubicació amb l’entorn natural i la tradició arquitectònica. A més a més de propiciar una millor accessibilitat als centres escolars”

Va parlar del Col·legi Sant Armengol (1966) de l’arquitecte Armand Mas. També de les cobertes de xapa metàl·lica de l’Escola Francesa del Pas de la Casa, de les Escoles d’Ordino, etc. Va destacar la construcció de l’Escola Andorrana d’Escaldes, un projecte de l’arquitecte Josep Adserà realitzat el 1996. Després Urteu va parlar del seu propi projecte com a arquitecte del Centre de Formació Professional d’Aixovall (2004 – 2008). Fotografia que il·lustra aquest text.

Finalment, la Taula Rodona moderada per Joan Reguant es va tancar amb un torn de preguntes, on es va destacar el moment, els motius i els objectius de la creació de l’Escola Andorrana (30è Aniversari). Un projecte pedagògic integrador, inscrit en la filosofia del Constructivisme i obert a tots els habitants, tant nacionals com residents al país.