Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han desenvolupat un programa d’intervenció terapèutic i preventiu de la malaltia de Parkinson basat en la pràctica del ball del pasdoble.
El protocol pretén contribuir als esforços que s’estan fent al voltant d’aquesta malaltia, per trobar estratègies no farmacològiques que ajuden a retardar la seva aparició o progressió i afavoreixin alhora la qualitat de vida de les persones que la pateixen i la de les persones que les cuiden.
El mètode forma part d’un recull d’iniciatives i estudis per al maneig de la malaltia de Parkinson des de perspectives multidisciplinars editada per la revista Frontiers in Neurology. Les guies europees sobre el Parkinson recomanen activitats físiques com l’exercici aeròbic i el ball, perquè està demostrat que milloren la mobilitat funcional i l’equilibri en els pacients. Però els estudis científics que hi ha actualment per mesurar el seu benefici se centren en el tango i el vals.
Lydia Giménez-Llort i Lidia Castell-Mariqueo, de la Unitat de Psicologia Mèdica de el Departament de Psiquiatria i de Medicina Legal i de l’Institut de Neurociències (INc), han elaborat ara el protocol centrat en el popular ball hispà, fàcil d’implementar des d’una perspectiva familiar i social i que involucra tant a la persona afectada com a la que en té cura.
“Basant-nos en l’evidència científica que hi ha sobre els beneficis de ballar en la malaltia de Parkinson, hem estructurat el programa a partir de les característiques del pasdoble, encaixant-amb els objectius de millorar els símptomes motors, els aspectes emocionals i cognitius i la socialització de les persones afectades i els seus cuidadors “, explica Lydia Giménez-Llort.
Entre aquestes característiques destaquen la possibilitat que ofereix de seguir el ritme i ser ballat de manera individual (passos endavant i enrere o laterals), la inexistència d’una rutina predefinida de principi a fi i el guiat de la parella, que facilita el manteniment de la postura, el seguiment dels moviments i el domini de l’equilibri.
La proposta contempla el pasdoble també en la seva part musical. “Un element distintiu, amb molt potencial, és la seva música. El pasdoble destaca per la seva familiaritat, en formar part de l’repertori de música popular. Comparat amb altres balls, té una qualitat musical que convida al moviment o a la dansa i afavoreix un ambient fluid i ininterromput dels moviments de gir“, comenta Giménez-Llort.
La facilitat de ser implementat en qualsevol ambient familiar o social, en associacions de persones afectades o tal com es fa ja de forma habitual als centres socials per a gent gran, involucrant a la persona cuidadora, sovint la parella, és el tercer punt amb valor afegit que destaca la investigadora.
