El Parc Natural de l’Alt Pirineu exigirà l’aplicació de bones pràctiques en la rehabilitació i restauració de construccions aïllades dins del seu àmbit. Així ho ha anunciat aquest divendres el director del parc, Marc Garriga, durant la celebració del Workshop d’arquitectura i patrimoni, organitzat a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, en col·laboració amb el Departament de Cultura, la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya, i l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Garriga ha explicat que el parc natural està ultimant un document que incorporarà un seguit de requeriments tècnics específics a tenir en compte en aquest tipus d’intervencions. La Guia de bones pràctiques per la rehabilitació i restauració de construccions aïllades del Parc Natural de l’Alt Pirineu, impulsada juntament amb l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, serà “una eina útil i pràctica de fàcil accés per a tot el públic, ja sigui propietaris, especialistes, responsables de l’administració, entre d’altres”. També es vol que sigui un material de difusió i una metodologia que serveixi de base per crear una sensibilització, consciència i protecció del patrimoni característic de l’Alt Pirineu.

Guia d’obligat compliment

La Guia serà d’obligat compliment per a obres de rehabilitació de bordes i cabanes executades amb ajuts atorgats pel parc natural. Progressivament, la idea és que s’estengui a qualsevol actuació de restauració i rehabilitació dins d’aquest àmbit, un cop s’incorpori com a requisit en la normativa que regeix el parc. La publicació es preveu que estigui enllestida i publicada a principis de l’any vinent, després de la fase de recollida d’aportacions d’especialistes de diferents disciplines acadèmiques durant la celebració de la jornada de treball.

El document detallarà, entre altres qüestions, la materialitat, l’espai, la forma, el cromatisme, i com introduir noves tipologies constructives entre moltes altres accions. Es tracta de criteris per remarcar les propietats de l’arquitectura tradicional com a motor de desenvolupament territorial i de sostenibilitat. Concretament, inclourà les tècniques constructives, els elements d’alt valor arquitectònic i singulars que caldrà respectar, les obertures de portes i finestres, l’estructura i forma de les xemeneies, entre d’altres.

Estratègies de consens en la conservació del patrimoni

La trobada d’aquest divendres, que ha reunit una trentena de professionals dels àmbits de l’arquitectura, la restauració, i el patrimoni, i personal tècnic del parc natural, ha servit per intercanviar experiències entre els diversos actors que intervenen en la conservació del patrimoni arquitectònic del Pirineu, i per fixar les bases per establir criteris comuns per a la seva protecció, rehabilitació i gestió a l’Alt Pirineu.

Durant la sessió, s’ha posat en valor experiències innovadores en aquest terreny, com la del Parc Natural dels Ports, que el 2003 va iniciar un treball de recerca del seu patrimoni arquitectònic per inventariar i geolocalitzar les construccions tradicionals existents, i a elaborar una guia per intervenir en les edificacions dins del parc.

L’objectiu ha estat també exposar casos d’estudi de patrimoni construït des de la geografia, i tractar l’aportació de la recerca arqueològica en la rehabilitació del patrimoni. Les actuacions de restauració i millora arquitectònica de Casa Bringué de Ginestarre formen part també del programa, futur centre d’interpretació i formació del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Així mateix, s’aborda com la geologia pot estar a l’abast de la restauració del patrimoni arquitectònic, entre altres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada