El Parc Natural de l’Alt Pirineu ha celebrat el dia 1 d’agost el seus 15 anys d’història, coincidint amb l’anunci aquest mateix estiu de l’ampliació dels seus límits geogràfics en més de 9.500 hectàrees.
En actes previstos pels propers mesos, començant per les trobades transfrontereres del port de Salau (5 d’agost), port de Tavascan (23 d’agost) i port de Boet (25 d’agost), i la propera signatura del protocol de col·laboració internacional per la creació de la marca comuna “Parc Pirinenc de les Tres Nacions” (24 d’agost), entre altres actes, es preveu commemorar l’efemèride fent balanç de la feina feta durant aquests anys, i l’evolució que ha patit aquesta àrea protegida entre el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell des del 2003.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu va ser creat per decret l’1 d’agost del 2003 (Decret 194/2003) , després d’un important procés de negociació del govern amb el territori que va tenir lloc entre el 2001 i 2003, arran d’una proposta inicial el 1999 duta a terme pel Centre Excursionista Catalunya i la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) i l’impuls embrionari exercit prèviament per l’ADF Mig Pallars en el marc del projecte LIFE “Pirineu viu”. Ara bé, la necessitat de protegir certes zones que avui en dia configuren el Parc es va constatar ja fa temps:

– L’any 1932 el Regional Planning (primer intent de planificació integral del territori de Catalunya) proposava una xarxa d’espais naturals; dins d’aquests, es pretenia incloure les zones de Sant Joan de l’Erm, la vall de Santa Magdalena, els boscos de Soriguera i altres sectors adjacents.

– El 1966 es va crear per llei la Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars-Aran; l’àmbit d’aquesta Reserva comprèn bona part de l’àmbit del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

–      La primera consideració legal com a espai protegit, però, arriba mitjançant el Pla d’espais d’interès natural (PEIN), aprovat pel Govern de la Generalitat mitjançant el Decret 328/1992, de 14 de desembre. La major part de l’àmbit del Parc el formen tres espais del PEIN: l’Alt Àneu, capçaleres de la Noguera de Vallferrera i la Noguera de Cardós, i la vall de Santa Magdalena.

– D’altra banda, el novembre del 2001, el Govern de la Generalitat va aprovar, pel que fa a la regió biogeogràfica alpina, la proposta catalana d’espais naturals que calia incloure a la xarxa comunitària Natura 2000. En aquesta proposta s’inclouen els espais PEIN abans esmentats, a més de l’espai Alt Pallars i també la Torrassa.

Així, es va crear inicialment amb l’objectiu de conservar i protegir el patrimoni natural i cultural d’una àrea 69.850 hectàrees que abastava 15 municipis: Alins, Alt Àneu, Esterri d’Àneu, Esterri de Cardós, Farrera, La Guingueta d’Àneu, Lladorre, Llavorsí, Montferrer i Castellbó, Rialp, Soriguera, Sort, Tírvia, Vall de Cardós i Valls de Valira.
Deu anys després de la seva creació, es va veure la necessitat de donar nous passos, i, a petició de diversos ens locals, es va impulsar l’ampliació dels límits del parc, com a eina per millorar la gestió d’aquesta àrea, incloent nous sectors d’alt interès natural que havien quedat exclosos inicialment, i aprofitar també les possibilitats que ofereix aquesta figura com a dinamitzadora de l’economia local.
Així, amb l’aprovació del Govern dels nous límits el passat 3 de juliol, el Parc abasta ara una àrea de 79.317,21 hectàrees, 9.500 hectàrees més que abans, distribuïdes en 7 nuclis diferents (Farrera, Rialp, Les Valls de Valira, Alt Àneu, Llavorsí, Soriguera, i Alins).
El Parc Natural de l’Alt Pirineu és un espai protegit únic a Catalunya, per la singularitat d’espècies animals i vegetals que acull, el seu llegat arqueològic i geològic, i el patrimoni cultural.
En aquest sentit, comprèn més de 200 hàbitats diferents, així com 25 espècies de flora amenaçades o rares, i 284 espècies de vertebrats. És l’únic indret a Catalunya on creix la savina turífera (Juniperus thurifera), així com poblacions  d’espècies  amenaçades  o  rares  com  l’almesquera, el trencalòs, l’os bru, el gall  fer, la perdiu  blanca, el mussol pirinenc, el pardal d’ala blanca, el pela-roques, la sargantana pallaresa o el tritó pirinenc entre d’altres.
A més, conté set espais d’interès geològic inclosos en l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya així com un important patrimoni arqueològic en forma de jaciments vinculats a l’activitat ramadera des del neolític i la mineria del ferro des de l’època romana, i jaciments paleontològics com els d’antics arcosaures del triàssic. Pel que fa al llegat cultural disposa d’un extens patrimoni arquitectònic en forma d’ermites, bordes, cabanes, orris, pletes, moles, serradores hidràuliques, i forns de calç, entre altres, i acull tradicions i festes d’interès cultural, artístic i turístic, declarades patrimoni immaterial UNESCO com les Falles del Pirineu, aplecs, i fires ramaderes.
Durant els anys de gestió del Parc s’ha millorat el coneixement i catalogació de gran part d’aquest patrimoni, del que en destaca la descoberta de la savina turífera, hàbitats poc coneguts com els boscos torbosos, la sargantana aranesa, el rat-penat orellut alpí,  fòssils i petjades d’arcosaures desconeguts del Triàssic, així com noves espècies de flora, lepidòpters (papallones) i odonats (libèl·lules) dels quals es desconeixia la seva existència al Parc. A més a més el Parc, des de l’any 2007, disposa d’un Programa de Seguiment de la Biodiversitat integrat per 62 elements entre hàbitats, espècies i seguiments d’àmbit nacional, per tal de fer un seguiment periòdic de la biodiversitat mitjançant una sèrie d’indicadors i així avaluar el seu estat de conservació i la qualitat de la gestió del Parc en l’àmbit de la conservació. Aquest Pla ha servit de moment per constatar la millora de l’estat de conservació de nombroses espècies i hàbitats, com el trencalòs, així com detectar aquelles en que l’estat de conservació ha empitjorat, i per tant així poder focalitzar els esforços en millorar el seu estat, com el gall fer.
Accessibilitat a persones amb mobilitat reduïda
El parc té 19 portes d’entrada principals, 7 centres d’informació al visitant, així com 18 centres d’interpretació associats de titularitat pública i privada per facilitar la descoberta d’aquest indret. Gràcies a la inversió impulsada pel Parc en equipaments d’ús públic durant els 15 anys del Parc, aquest ja compta amb més de 950 km de xarxa de camins senyalitzats, 23 miradors panoràmics nous, millores diverses en els 11 refugis guardats i 9 refugis lliures, i 78 itineraris nous a peu de diferent dificultat, alguns d’ells adaptats a persones amb mobilitat reduïda, d’acord amb la voluntat del parc d’apropar tothom la riquesa natural, geològica i cultural de les seves valls.
Inclou alguns dels pics més emblemàtics, com ara la Pica d’Estats (3.143 m), el més alt de Catalunya, el Sotllo (3.072 m), Monteixo (2.905 m), el Mont-roig (2.863 m), Moredo (2.750 m), Salòria (2.789 m) i Certascan (2.853 m) que fan del parc una de les meques del Pireisme. També inclou 144 estanys d’origen glacial, entre el que cal destacar l’estany d’origen glacial més gran del vessant sud dels Pirineus (Certascan).
Un revulsiu per al turisme i el desenvolupament local
A més d’afavorir la protecció del medi, la declaració del parc ha suposat un revulsiu per al desenvolupament de l’activitat econòmica de la seva àrea d’influència. Així, ha servit per atraure el turisme vinculat a la natura, i, alhora afavorir la creació de noves empreses, com les actuals 6 empreses de guies-interpretadors acreditades pel Parc Natural i de productes locals artesans i agroalimentaris, a través de la seva promoció, valorització, com la realització anual de la Fira de productors del Parc a Arrós de Cardós i el suport a altres fires locals.
El 2017 el Parc va rebre prop de 314.000 visitants, que van generar un impacte econòmic directe de prop de 14 milions d’euros.  Des de que es tenen dades recollides des del 2011 a través d’ecomptadors i enquestes,  hi hagut un increment de més de 100.000 visitants, la qual cosa representa prop d’un 32% en 6 anys.
S’ha impulsat durant la recent història del Parc 3 plans de desenvolupament local sostenible de forma participativa a Vall Ferrera, Valls de Cardós i Ribera d’Isil i Alós, a través dels quals s’han definit i impulsat actuacions de millora del desenvolupament econòmic del territori local.
Pel que fa a la ramaderia extensiva, el Parc ha donat un important suport continuat a aquest sector cabdal pel manteniment d’hàbitats de pastura, del paisatge i del patrimoni etnològic del Parc, mitjançat ordres d’ajut per explotacions ramaderes pel maneig d’hàbitats de pastura (dels quals s’han certificat fins a la data 922.330,57 € en ajuts), la creació i manteniment d’infrastructures ramaderes (pletes, passos canadencs, mànigues, cabanes, bordes, abeuradors,.. dels quals s’han concedit i certificat ajuts per valor 1.467.471 €), així com la recuperació de zones de pastura envaïdes per matollar, suport a fires ramaderes locals, així com diferents iniciatives de valorització del seu paper en el manteniment del paisatge i la valorització local del seu producte.
Projectes europeus
 
Des del Parc es participa actualment en dos projectes LIFE: Limnopirineus ( per la conservació dels hàbitats i espècies aquàtiques d’alta muntanya), Piroslife (de conservació i cohabitació  de l’ós bru) així com en el projecte  POCTEFA GREEN de posta en marxa i gestió de la Xarxa de Parcs de Parcs Pirinencs:
Webs:

https://www.green-biodiv.eu/

Vers el futur
El pressupost mig anual del Parc ha rondat els 1.700.000 € anuals. Cal agraïr especialment a tots els presidents, directors, equip tècnic del Parc així com els 38 membres de la Junta Rectora pels reptes assolits i els propers que han de venir, especialment el d’incrementar el personal i el pressupost per consolidar la conservació dels valors naturals i culturals, així com l’impuls socioeconòmic  que dona el Parc Natural de l’Alt Pirineu al territori on està inscrit, aconseguir una major implicació del territori en la gestió del parc i l’assentament de més famílies que s’hi puguin guanyar la vida.
Entre els propers reptes, destacar la signatura el proper 24 d’agost per la creació i impuls de la marca comuna internacional del “Parc Pirinenc de les Tres Nacions” juntament amb el Parc Natural Regional de Pyrénées Ariégeoises, i els parcs naturals comunals de les Valls del Comadrosa i Vall de Sorteny, i la realització de projectes comuns dels 4 parcs en l’àmbit de la conservació, el turisme i el desenvolupament sostenible a través de projecte amb fons europeu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada