Els cònsols de Sant Julià, Montserrat Gil i Manel Torrentallé, i el ministre de Turisme, Francesc Camp, han inaugurat aquest dimarts les instal·lacions del parc d’animals de Naturlàndia, un projecte ‘molt criticat però que nosaltres avui hem fet realitat’, ha manifestat Gil. Tal com han destacat els cònsols i el ministre, el parc ha d’ajudar a desestacionalitzar el turisme i neix com a ‘aposta forta, motor i revulsiu econòmic’ per a la parròquia i el país. De moment, les instal·lacions compten amb tres óssos bruns, dos llops siberians, diversos cérvols i daines i una zona de granja escola. Properament s’hi volen incorporar linxs, marmotes i isards. De moment, l’acollida tant per les autoritats assistents com pels primers infants de les escoles que han visitat el parc ha estat molt positiva i és que, com ha indicat la cònsol, és un projecte ‘lligat a l’oci que pot ser una resposta molt afortunada per Andorra’.

Tot i que des d’un inici el projecte va portar crítiques de diversos sectors, el parc d’animals de Naturlàndia s’ha inaugurat aquest dimarts amb la idea d”un parc adaptat a la natura i molt pedagògic’ pensat perquè ‘els infants d’Andorra i de la parròquia en gaudeixin’. Així s’ha expressat la cònsol major de Sant Julià, Montserrat Gil, que ha recordat que es tracta d’una iniciativa que venia del consolat anterior i que ‘vam defensar des del principi’.

Segons la cònsol, ‘Sant Julià es mereixia una aposta forta, un motor, un revulsiu econòmic i avui ho hem aconseguit’. A més, ha opinat, que malgrat les veus contràries al projecte ‘un cop ho veus, en la realitat no és tan extremista’.

També el ministre de Turisme, Francesc Camp, ha felicitat el Comú per ampliar l’oferta lúdica i d’oci i saber prioritzar les inversions per completar els atractius turístics del país. Encara que hi ha altres parcs al Pirineu, Camp ha considerat que ‘cap es complementa amb una oferta tan àmplia d’activitats com Naturlàndia i Andorra’ i ha afirmat que amb aquest projecte el ‘punt feble’ del turisme d’estiu ‘ja no és tan feble’. Ara, ha apuntat, toca ‘donar a conèixer el parc i reforçar Naturlàndia com a centre d’activitats a la muntanya’.

Les autoritats comunals i nacionals, patrocinadors i col·laboradors de la parròquia han visitat les instal·lacions dels animals que es divideixen en quatre zones. La primera amb els cérvols comuns, els cérvols sika i les daines que de moment es troben al mateix tancat però que a mesura que es vagi ampliant el parc se separaran, segons ha explicat el director del parc d’animals, Miquel Naudí.

A continuació es troben els óssos, que s’han convertit en el principal atractiu de la visita. Es tracta de dues femelles, de moment anomenades Enciam i Iaia, de 12 i 16 anys respectivament que ja vénen embarassades del parc de Cabárceno i que l’hivern vinent podrien donar a llum d’una a tres cries respectivament. Les dues comparteixen el seu espai d’una hectàrea i mitja de muntanya, arbres i una gran bassa amb el Julio, un mascle de 6 anys. Una galeria de vidre al nivell del terra permet veure els animals mentre gaudeixen del bany i una passarel·la superior ofereix una visió més àmplia de tot el tancat.

El tercer espai és el dels llops siberians. Procedents del parc de llops de Gévaudan, a França, un mascle i una femella comparteixen un tancat d’1,2 hectàrees. L’objectiu és que s’aparellin i puguin formar una bandada amb fins a una dotzena d’animals, ha indicat Naudí.

El director del parc s’ha mostrat sorprès del procés d’adaptació dels animals, tant pel que fa als nous espais com al maneig per part dels cuidadors.

L’objectiu, ha dit, és introduir ‘el més ràpid que puguem’ els isards ‘perquè és l’animal emblemàtic d’Andorra’ i les marmotes ‘perquè és més didàctic per als nens’. A més, la cònsol ha apuntat que ja han contactat amb els propietaris de dos linxs que ‘esperem que arribin al més aviat possible’.

La darrera zona és la granja escola, un espai dedicat als més petits amb cabres, conills, porcs, ànecs i rucs. Com ha resumit la cònsol, es tracta d’un nou projecte ‘diferent’, que no existia al país i que ‘s’adapta perfectament al nostre entorn’. La inversió d’uns cinc milions d’euros esperen poder amortitzar-la en un període de cinc a deu anys i compta amb la implicació de comerciants i ciutadans de la parròquia.

Un exemple és la col·laboració de les escoles que han estat les encarregades de triar el nom de les mascotes. El llop s’anomenarà Lupi i l’óssa Ursa.