Desprès d’un llarg i laboriós procés històric, els éssers humans han nascut per ser lliures, procés en el que el paper de l’estat genera grans polèmiques. El liberalisme de dretes i el moviment llibertari d’esquerres son partidaris de la seva supressió. Els socialistes i comunistes ho veuen completament diferent. Cal recordar el paper absolut de l’estat en la desapareguda comunista Unió Soviètica i l’actual estat del benestar de la socialdemocràcia socialista europea. La disjuntiva entre més societat civil y menys estat, sembla que s’està decantant a favor de la societat civil. Les formes amb les que la humanitat s’organitza, per assolir les seves necessitats bàsiques, tant en el món de la producció, com en el de la seva administració, corresponen a la societat civil, amb una dinàmica de funcionament que cerqui l’harmonia.

En aquest funcionament es produeixen enfrontaments, conflictes i desigualtats entre pobres i rics, quina solució passa pel restabliment d’una igualtat d’oportunitats, que faci possible que cada persona pugui ser ella mateixa amb els altres, mitjançant la creació de lleis revisables, adequades als costums de cada territori i al seu temps històric, regulades pels seus diferents estats. Les conclusions d’aquestes reflexions, suposen que la pretesa supressió de l’estat, només serà possible quan tota la humanitat sigui totalment lliure. Mentrestant els diferents ecosistemes culturals, es regiran per les lleis peculiars i pròpies de cadascun dels seus corresponents estats.