El Pallars Sobirà, comarca on més va augmentar la renda per habitant l’any 2017

Mapa de les comarques catalanes segons la renda per càpita
Mapa de les comarques catalanes segons la renda per càpita. Font Idescat

La renda per habitant augmenta un 1,3% a Catalunya l’any 2017 i, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’increment afecta pràcticament totes les comarques, tot i que amb diferents intensitats. El Pallars Sobirà, amb un augment del 8,1%, seguit de l’Aran (6,3%) i el Solsonès (5,9%), encapçalen un grup de set comarques que han incrementat la renda per habitant més d’un 5%. A l’altre extrem hi ha el Tarragonès, l’única comarca que se situa per sota del valor de l’any anterior (-0,2%), i el Vallès Occidental, el Barcelonès, l’Alt  Penedès i el Baix Llobregat, amb increments inferiors a l’1%.

El 2017, les comarques amb la renda per habitant més elevada continuen sent el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental, i juntament amb el Garraf són les úniques que se situen per sobre de la mitjana catalana (17.200 €). El Barcelonès, amb 19.400 euros, supera en un 12,7% aquesta mitjana, seguit  pel Baix Llobregat (17.900 €), el Vallès Occidental (17.600 €) i el Garraf (17.300 €). En sentit contrari, el Montsià (12.200 €) i el Baix Ebre (13.300 €) són les comarques amb un nivell de renda més baix, i amb la Noguera, l’Alt Urgell, les Garrigues i la Terra Alta són les que tenen un nivell de renda inferior al 80% de la mitjana catalana.

La remuneració d’assalariats representa el 58,4% dels principals ingressos de les famílies a Catalunya i és el principal component de renda a totes les comarques, l’any 2017. El Gironès és la comarca que presenta la proporció de remuneració d’assalariats més elevada (61,9%), seguida pel Tarragonès (61,2%), el Baix Llobregat (61,1%) i el Vallès Occidental (61,0%).

Els ingressos procedents de l’excedent brut d’explotació (rendes empresarials i professionals majoritàriament) representen el 22,3% del total d’ingressos al conjunt de Catalunya. La Cerdanya és la comarca que té l’excedent brut d’explotació més elevat (34,8%). El Pallars Sobirà (32,8%), l’Alta Ribagorça (32,0%), la Terra Alta (30,9%) i el Priorat (30,0%) també mostren excedents bruts d’explotació superiors al 30%. Les comarques del Bages (18,7%) i el Tarragonès (19,6%) mostren el percentatge més baix d’aquest component.

Finalment, els ingressos provinents de les prestacions socials representen el 19,3% del total d’ingressos. El Berguedà és la comarca on els ingressos procedents de les prestacions socials són més elevats (29,7%), més de 10 punts per sobre de la mitjana de Catalunya. També destaquen amb una alta proporció la Terra Alta (26,2%), el Ripollès (25,8%) i el Pallars Jussà (25,7%). En canvi, l’Aran (14,0%) i la Cerdanya (14,4%) presenten les proporcions més baixes de prestacions socials.

 

Matadepera i Alella són els municipis amb la renda per habitant més elevada
Matadepera, amb 27.300 euros per habitant, continua sent el municipi amb la renda per habitant més elevada l’any 2017, seguit d’Alella (26.900 €), tots dos amb una renda superior en un 50% a la mitjana catalana (17.200 €). A continuació, i per sobre del 25%, hi ha els municipis següents: Sant Just Desvern, Cabrils, Sant Cugat del Vallès, Teià, Tiana, Sant Quirze del Vallès, Castelldefels i Sant Vicenç de Montalt.

A l’altre extrem, i per sota del 25% de la renda per habitant del conjunt de Catalunya, se situen 18 municipis, dels quals els que presenten menys renda són la Sénia, Lloret de Mar i Ulldecona, amb una renda per habitant d’11.500 euros en tots tres.

Dels 216 municipis de més de 5.000 habitants i capitals comarcals de Catalunya, n’hi ha 61 amb una renda per habitant per sobre de la mitjana catalana l’any 2017. En relació amb l’any anterior, més del 80% dels municipis han registrat increments de la renda per habitant.

L’anàlisi de la distribució dels principals recursos en l’àmbit municipal mostra que Guissona és el municipi on els ingressos procedents de la remuneració d’assalariats tenen un pes més elevat (72,8%), seguit de Celrà amb el 69,3%. En sentit contrari, els municipis amb un pes inferior d’aquest component són Cardona (49,6%), Gironella (49,1%) i Deltebre (49,1%).

Pel que fa a l’excedent brut d’explotació, Castelló d’Empúries (33,2%) i l’Escala (31,5%) són els municipis que registren els percentatges més alts, ambdós de la comarca de l’Alt Empordà, seguits de Castell-Platja d’Aro (31,4%) i Santa Cristina d’Aro (30,0%), del Baix Empordà. D’altra banda, Badia del Vallès (15,8%) i Guissona (15,2%) presenten els percentatges més baixos.

Finalment, pel que fa a les prestacions socials, hi ha un grup de cinc municipis on el seu pes sobre el total dels principals ingressos està per sobre del 30%, tres de la comarca del Bages i dos del Berguedà: Cardona (32,4%), Sallent (30,7%), Gironella (30,5%), Súria (30,0%) i Berga (30,0%). Els municipis on les prestacions socials tenen menys pes són Sant Cugat del Vallès (10,7%) i Sant Vicenç de Montalt (10,3%).

TOTES LES NOTÍCIES