La xarxa, malgrat la seva essència aperturista, pot utilitzar-se en ocasions per crear barreres. Existeixen països en el món en què la població no pot accedir a la xarxa per diferents motius. El primer d’aquests motius és la manca de recursos. Quan la població passa fam, l’accés a la xarxa es torna una mica insubstancial que no entra en la ment dels humans. Una altra de les motivacions que impedeix a una persones connectar-se a internet és el acèrrim bloqueig que alguns governs porten a terme. El cas més clar és el de Corea del Nord, un país que porta dècades en guerra amb el món i en què només uns pocs afins al partit, el partit únic que tot ho controla i que tot ho governa, pot navegar pel ciberespai .

De la mateixa manera, aquesta eina, la xarxa, que tanca països sencers, també pot fer de pont, cavall de Troia, perquè tothom conegui realitats allunyades.

Recentment una reportera del diari nord-americà The Washigton Post, Anna Fifield ha aconseguit enviar imatges via streaming del país més hermètic del globus, la mateixa Corea del Nord.

Les autoritats del país asiàtic ja sabien que això anava a succeir i en un primer moment no van posar pegues davant la cobertura periodística de Fifield. L’Estat ha convidat a diferents periodistes de tot el món perquè cobreixin un esdeveniment massiu del Partit. Amb tot la periodista ha deixat d’enviar imatges de vídeo perquè la imatge es “va tallar” i ara segueix intentant informar del que passa al seu voltant a través del seu compte de Twitter.

Es tracta d’una enorme paradoxa ja que mentre els periodistes estrangers gaudeixen de connexió a internet, els propis ciutadans amb prou feines han vist mai un ordinador en la seva vida.

Per Tecnonews / AMIC – AMIC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada