El Museu de la Ciència exhibirà un fragment de la primera espècie mineral nova descoberta a Catalunya

El  Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) exhibirà a l’exposició ‘Tot és Química’ un fragment d’abellaïta, la primera espècie mineral nova descoberta a Catalunya per Joan Abella i Creus. L’acord per a l’exposició del mineral s’ha formalitzat aquest dijous en un acte al Palau Moja de Barcelona. L’abellaïta és un hidroxilcarbonat de plom i sodi, de fórmula química NaPb2(CO3)2(OH), que rep el nom del seu descobridor.

L’espècie mineral va ser trobada per primera vegada l’any 2010 a l’interior d’una mina situada al municipi de la Torre de Capdella, a la Vall Fosca (Pallars Jussà) i va ser aprovada per la Commission on new Minerals, Nomenclature and Classification de la International Mineralogical Association el 2015.

És previst que la recerca sobre l’abellaïta a la mina on va ser trobada continuï a partir d’un conveni que signaran properament l’Ajuntament de la Torre de Capdella i l’Institut Jaume Almera. Properament, la descoberta es publicarà a la revista científica ‘Open Mineralogy Journal’ i entrarà a les bases de dades mundials de minerals.

Primera aportació catalana a la mineralogia

Durant l’acte, s’ha destacat la importància d’aquesta descoberta, ja que és la primera aportació catalana a la ciència de la mineralogia. Al món, hi ha uns 5.000 minerals i cada any se’n descobreixen entre 30 i 50. A l’acte hi han assistit Joan Abella, mineralista i descobridor de la nova espècie; Àlex Susanna, director de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural; Pere Palacín, director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, i Jaume Perarnau, director del mNACTEC.

Característiques de l’abellaïta

L’abellaïta és un mineral de nova formació originat per exsudació en la paret de la galeria, que s’ha desenvolupat per precipitació ràpida dins d’un interval de temps geològic extremadament curt, inferior a 40 anys. Es presenta cristal·litzat, i s’hi poden observar cristalls de marcat hàbit hexagonal, sempre inferiors a 0,03 mil·límetres, d’una intensa lluentor vítria de tipus nacrada i associada, entre d’altres, a espècies tan poc freqüents com la gordaïta, l’andersonita o la čejkaita.

Text: Ràdio Seu

TOTES LES NOTÍCIES