La 30a edició de la Universitat d’Estiu d’Andorra comença aquest dilluns amb l’acte d’obertura a càrrec del cap de Govern, Toni Martí, i les ponències del professor de relacions internacionals a la Universitat del País Basc, Karlos Pérez de Armiño; i del doctor de recerca al CNRS, André Orleán. Els dos ponents i el moderador de les jornades, Carles Feixa, han presentat aquest diumenge el programa de la propera setmana que se centra en tres conceptes: els poders, els contrapoders i la globalització, ha exposat Feixa. Un tema, segons el moderador, que ‘no podia ser de més actualitat ni de més permanència’ coincidint amb l’aniversari de la constitució andorrana però també amb les notícies internacionals com la possible intervenció a Siria. Feixa també ha considerat que en aquest procés de globalització on el poder de decisió està entre l’Estat i els ciutadans els microestats i petits Estats, com Andorra, podrien servir per ‘experimentar’ formes de democràcia més participativa. Tot i així, també ha apostat per trobar mecanismes de participació dels ciutadans en entitats internacionals i transnacionals com la Unió Europea.

Sota el títol Poders i contrapoders en un món global, la 30a Universitat d’Estiu tractarà aquests tres conceptes i la seva relació, l’equilibri de poders entre el poder de l’Estat i el dels ciutadans. Una visió que, segons el moderador de les jornades, Carles Feixa, és original perquè analitza aquests dos punts de vista de forma ‘simètrica’ i ‘dialèctica’. De l’equilibri entre poders i contrapoders en la presa de decisions es creen conflictes però també ‘nous mecanismes de presa de decisió democràtica’, ha apuntat. Per tant, aquests conceptes estan relacionats. ‘Sense algunes formes de globalització econòmica o de construcció de polítiques poc democràtiques no haurien sortit moviments socials, formes de protesta col•lectiva, com els que han sorgit darrerament a Turquia, durant la primavera àrab o els indignats’, ha exposat.

Són el que es coneix com a moviments ‘glocals’ perquè ‘sorgeixen d’un territori però traspassen les seves fronteres i tenen efectes en altres llocs del món’. Aquests moviments han comportat una consciència col·lectiva i pot fer replantejar la sobirania d’alguns estats amb fórmules com la cosobirania o interdependències.

En aquest sentit, Feixa ha indicat que Andorra pot ser un exemple perquè té doble sobirania i pot servir ‘d’inspiració’ a d’altres Estats en noves fórmules de sobirania.

El moderador ha considerat que en les deu ponències de la Universitat d’Estiu es plantejaran debats al voltant de cinc preguntes obertes: Com s’exerceix la presa de decisions en un món global? Com es comunica aquesta presa de decisions? Com resisteixen els grups que propugnen altres formes de presa de decisions? Com s’elaboren aquests nous equilibris de poders en termes culturals? I per últim, com reinventar la democràcia per fer-la més directa i més participativa d’acord amb els moviments socials sorgits en els darrers anys.

Les noves tecnologies ofereixen possibilitats en aquest sentit, fórmules de participació als ciutadans que en algunes ciutats s’ha traduït en l’elaboració d’uns pressupostos amb propostes dels ciutadans o en països com Islàndia amb un Parlament adaptat a les noves demandes socials. En aquest àmbit, Feixa ha considerat que aquestes noves formes de democràcia participativa s’han d’experimentar en petits països i microestats com Andorra però també cal trobar mecanismes a nivell transnacional, perquè les decisions que es prenen per exemple a la Unió Europea afecten els ciutadans però hi tenen poc a dir. La solució, ha dit, ‘no vindrà dels grans estats’ sinó dels petits Estats i països emergents.

El primer ponent serà el professor de relacions internacionals, Karlos Pérez de Armiño, que tractarà el poder en les relacions internacionals i el pes del poder de l’Estat i d’idees i valors com l’ètica i la moral en les relacions entre Estats. Pérez Armiño obrirà dues línies de reflexió: la tensió oberta entre la moralitat i el poder, els interessos dels Estats en les relacions internacionals ; i la qüestió sobre en quina mesura l’ètica té prevalença en les relacions internacionals o és una excusa o un refugi dels poderosos per defensar els seus interessos, al servei, generalment, de les potències occidentals, segons ha declarat.

Pérez de Armiño parlarà sobre els contrapoders com l’auge dels valors en defensa dels drets humans aplicats a les relacions internacionals i el debat sobre les intervencions humanitàries com també els nous actors socials que actuen com a contrapoders, com són organitzacions internacionals que limiten les relacions entre estats i la societat civil global que es converteixen, segons el ponent, en ‘elements de pressió als Estats i formulen alternatives’ als models econòmics o socials de l’Estat. El darrer ponent de la primera jornada serà el director de recerca al CNRS, André Orléan, que abordarà el poder de les finances i com organismes com el Banc Central Europeu o les agencies de qualificació de deute condicionen la presa de decisions dels Estats. Un paper, aquest darrer, qüestionat pels ciutadans arrel de la crisi econòmica, però que els economistes ‘han legitimat’, ha afirmat Orleán. Segons el ponent, ‘cal una transformació financera que no s’ha fet encara’.

Més participació del públic

La directora del departament d’Ensenyament Superior i Recerca del Govern d’Andorra, Meritxell Gallo, ha remarcat durant la presentació de la Universitat d’Estiu que enguany es vol ‘apropar més al públic’ i ‘que la gent sigui més particep d’aquest esdeveniment’. Per això, ha recordat que després de les ponències s’obrirà un torn de debat amb el moderador, els ponents i el públic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada