El millor llegat de José María Gay de Liébana

José María Gay de Liébana
José María Gay de Liébana

Després d’anys de lluita contra el maleït càncer, José María Gay de Liébana ens ha deixat. Amb 68 anys i un lema de vida: “Abrazos virtuales y entusiasmo a raudales“. Així és com el professor Gay de Liébana posava punt i final a totes les seves conferències plenes d’humor, gràfics i pluja de dades, color i reflexions de tota mena i per a tots els públics. El seu llegat és i serà història viva de la divulgació de l’economia i l’empresa.

Vaig conèixer per primer cop en persona el José María fa pocs anys en una conferència solidària per un projecte d’investigació del rabdiomisarcoma vinculat a l’Hospital Sant Joan de Déu i la Fundació Leo Messi. Diferents persones m’havien parlat molt bé d’ell i quan el vaig anar a saludar em va dedicar un somriure i una d’aquelles frases que amb el temps es convertiria en tot un clàssic: “Hombre, hombre, Víctor! Que ilusión. Por fin nos vemos cara a cara”.

A partir de llavors vam estar encara més sovint en contacte per correu, trucades o whatsapps. Tenia dos mòbils –un Nokia contra els furoners i un iPhone per abraçar la tecnologia-, sentia com pocs els colors del seu estimat RCD Espanyol i era un habitual del Real Tennis Club de Barcelona. Jugava a tenis pràcticament a diari i pocs dies abans de deixar-nos, el José María feia encara els seus millors drives entre bons amics.

 

L’economista carismàtic i indignat

El professor Gay de Liébana era un economista carismàtic dels que es fa escoltar i dels que també fa riure i pensar. Per a molts era conegut com “l’economista indignat” després d’anys de criticar amb duresa la gestió de la crisi econòmica de 2008 per part de les administracions. “Cadascú interpreta la realitat econòmica a la seva manera”, repetia sovint.

Tenia una dilatada trajectòria professional amb un llarguíssim currículum: doctor en Ciències Econòmiques i Socials, doctor en Dret i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia, perit, professor mercantil i professor d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona. Va ser distingit amb el Premi Economia 2012 de l’Associació de Corresponsals de Premsa Estrangera a Espanya.

Als 66 anys hauria d’haver mort o haver-me jubilat“, va dir entre riures en una conferència organitzada per Talent Hub Institute poc abans de la pandèmia. Recordo aquella classe magistral d’hivern a la seu de Foment del Treball com si fos ahir. “Els joves empresaris heu de desallotjar la classe política”, va etzibar i aquest va ser el titular de la crònica.

Va parlar llavors de tot allò que han de tenir els líders de l’economia mundial: innovació, inversió en negoci, tecnologia, serveis i indústria, diversificació, culte a l’accionista, reducció de l’atur, millora de la qualitat del treball o hàbits empresarials, entre d’altres. Juan Roig i Amancio Ortega eren dos dels grans exemples d’èxit empresarial que citava amb freqüència i dels quals destacava sobretot “l’art de saber preguntar, la curiositat i anticipar-se a allò que passarà“.

“Hem de destruir les estructures i la indústria política actual del país” i “la societat civil ha de fer un pas endavant per evitar el virus polític a Espanya i Europa… Vosaltres teniu la paraula, confio en vosaltres”, va concloure. Encara no havia arribat la pandèmia, però l’economista indignat i ben informat de tot allò que passava arreu del món ja s’olorava la crisi que poc després és realitat.

 

La revolució tecnològica i la passió pel futbol

Tot just uns dies abans de l’esclat de la pandèmia a Espanya, el professor Gay de Liébana va anar a València i va passejar una hora llarga amb la companya Neus Navarro per parlar del seu últim llibre Revolución tecnológica y nueva economía. Sempre deixava anar titulars: “A l’empresa se l’ha demonitzat. L’actual Govern l’està maltractant. No hi ha ni un al Govern que hagi treballat en el món real, que és en el que a final de mes no tens diners, que no has pogut pagar als proveïdors.. Això és el món real. Un país és el que són les seves empreses.”

Gay de Liébana no es dedicava a fer política, sinó a impartir classes magistrals d’economia i donar conferències, sempre amunt i avall. També va ser durant anys un reconegut assessor d’entitats esportives, des que va estar al consell d’administració de l’Espanyol sota la presidència de Daniel Sánchez Llibre i és per això que li agradava parlar sovint d’economia i futbol.

 

Gay de Liébana: “Un país és el que són les seves empreses”

 

En una conferència al Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), el president de la Liga de Futbol Profesional (LFP), Javier Tebas, va demanar-li de fer-se una foto plegats pel record. “El futbol és més important que les pel·lícules de Netflix”, apuntava Tebas. “El futbol ja no és 11 contra 11”, va afegir Gay de Liébana fent referència al Big Data i a l’impacte de la tecnologia en el món de l’esport.

Per Víctor Costa – director de ViaEmpresa

TOTES LES NOTÍCIES