Quan una nena, un nen, irromp en la nostra vida, ens la torna del revés. Ens recol·loca. Ens obliga a furgar en el nostre interior d’una altra manera. I a emprendre junts una aventura apassionant. Quan a més procedeix de l’adopció o l’acolliment pot portar un afegit de vivències traumàtiques que deixa conseqüències que cal conèixer i afrontar.

Darrere de cada nen hi ha una història colpidora, aquest tipus de vides que de vegades creiem que només existeixen a les pel·lícules però que hi són, al nostre voltant: maltractaments físics, abusos sexuals, abandonament.

Molts parlem d’acceptar als desvalguts, pobres etc, el major repte és acceptar-se a si mateix, tal qual ets amb els teus “flors”, i amb els teus “beines” i a partir d’aquest procés que costa molt, se’t fa menys difícil anar acceptant als demés.

L’afecte i l’amor que senten per aquest nen són també reals i no entenen de formularis ni de protocols. Quan descobreixen que aquest nen no va a tornar amb la seva família biològica el més natural és oferir al nen aquesta família en què ha crescut un temps, de vegades uns quants anys, de vegades tota la seva curta vida. I em pregunto ara és això tan irracional? No ho és en absolut, les circumstàncies de l’infant acollit han canviat i la motivació de la família també canvia. Una vegada més queda palesa la defensa del menor per sobre d’altres interessos que sens dubte responen pels nostres governants. Aquests canons es regeixen per la sense raó, s’obliden de l’amor i de l’entrega generosa de les famílies d’acollida. Aquests factors haurien de ser els determinants per a concedir l’adopció ja que el lliurament generós és l’única garantia de l’educació dels nens.

 El tallar els vincles d’afecte creats amb la família d’acollida, disposada a l’adopció, per altres criteris, que podíem anomenar administratius, sens dubte produiran un gran mal al nen que es podia evitar flexibilitzant la llei, entendre l’esperit de la llei, és a dir, aplicar la llei pensant en el bé del menor per damunt de tot.

Hem d’aprendre a acollir en dos nivells.

Primer a nosaltres. Amb tot el que implica el percebre’ns tal qual som. Com a suma de virtuts i defectes. Com a resultat de les nostres condicions positives i negatives. Y després d’acollir-nos a nosaltres mateixos, aprendre a acollir els altres éssers humans. Aprendre a acceptar la gent tal com és. Ser tolerants i pacients.

Ser amorosos i piadosos i piadoses amb cadascuna de les persones que ens envolten.

Aprendre a acollir especialment el dolent i defectuós de la gent que no ens atrau, de la gent que no ens agrada, dels que ens han atacat o ofès. Els éssers humans tenim serioses diferències entre nosaltres. Ens separa l’ego, aquesta condició tan particular que ens porta, a cadascú, a creure’ns l’únic ser potable del planeta.

I en aquest festival de vanitats, ens permetem el dret de classificar i jutjar els altres éssers humans.

I ens donem el luxe de tenir una llista daurada de gent preferida. I una llista tenebrosa de gent que no ens agrada.

La gent que considerem adequada i agradable és la nostra preferència. És gent que acollim. Gent volem tenir a disposició. I hi ha altres persones que per diferents raons, volem estar el més lluny possible d’elles.

Gent que separem en raó de la seva raça. Gent que separem en raó de com pensen. Gent que separem en raó del molt o poc poder que detectà.

Gent que separem de la nostra vida en funció del molt o el poc diners que tinguin.

Gent que separem de nosaltres perquè no són complets o no tenen les habilitats físiques o intel·lectuals que ens agradaria que tinguessin. Quan acollim la gent tal com és, sense pretendre canviar-la ni subordinar-la a com volem que fos, estem acollint la vida.

Quan acceptem als nostres germans i germanes, pel que són, estem obrint els nostres cors al millor dels amors possibles.

Acollir la gent equival a trencar els nostres prejudicis i limitacions.

Acollir la gent equival a elevar la nostra consciència.

Acollir la gent equival a ascendir amb l’ànima fins als preciosos passadissos d’un paradís terrenal possible.

En això consisteix el valor de l’acollida.

Animo a totes les famílies que estan passant per aquestes situacions, que no es rendeixin per als nens.

Els pares d’acollida són el trampolí per a una vida feliç de milers de nens, gràcies pel vostre bon cor.