Cal fer consciència per prevenir el càncer, estar atents a qualsevol signe d’advertència, el cos parla en veu baixa primer, i ho va fent de tant en tant per avisar que alguna cosa no va bé i si ho ignorem el mateix s’encarrega de parlar més alt i més alt fins que escoltem el crit i aquí si fem cas. La por fa que no es faci una revisió a temps, però cal vèncer la por i decidir-se a actuar.
No existeix una malaltia que ens col·loqui en l’experiència de por i incertesa més profunda que el càncer, i és que aquesta malaltia, pròpia de la nostra època moderna, ens porta la possibilitat de la mort i amb ella, s’obre el portal on arriben preguntes transcendents: per què i per a què em va tocar el càncer? He fet alguna cosa que hagi contribuït a tenir aquesta malaltia?, Puc fer alguna cosa més enllà de les teràpies químiques, radioteràpies i cirurgies que detinguin aquest tumor? Aquestes preguntes i sentiments obren pas a la real dimensió humana, un ésser amb un propòsit de vida que necessita equilibri anímic i salut física per complir-lo.
Què se sent quan per primera vegada se sent dir “el tumor en el teu cos és cancerós?” “Sento molt haver de dir-li, però la biòpsia va resultar positiva.” “Ho lamento, però té vostè càncer”.
Estic segura que l’experiència de cada persona és única. I alhora sé que qualsevol que sigui els sentiment inicial: rebuig, negació, dubte, inseguretat, confusió, mal, por, angoixa, ira, la manera com es tracten aquests sentiments i la seva evolució podran contribuir en gran mesura al desenvolupament futur de la malaltia, la seva curació i a la qualitat de vida que s’assoleixi.
No sé si ningú està preparat per sentir un diagnòstic de càncer. De fet sé que jo no ho estaria. És la nostra actitud, comprensió i ajuda a aquestes persones el que marcarà la resta de les seves vides. És important fer-los comprendre que la vida és un regal que s’ha d’apreciar en el dia a dia, una experiència única i personal. Molts viuen dia i nit amb por, amb inseguretat o incertesa sobre el seu futur.
No ens hem de sentir perduts quan els nostres plans i somnis queden curts a les esperances. En qualsevol temps aprendrem alguna cosa nova sobre nosaltres o sobre la vida, i en aquest moment vosaltres haureu progressat.
El càncer és una llavor que no desitjo a la vida, ni en la vostra, no hi ha manera de tallar el seu naixement, que dia a dia s’alimenta de cada persona, que li neix contra la seva voluntat, i la vida d’aquesta persona se lña queda, com a objectiu final.
Hi ha diversos medicaments per al tractament del verí del càncer, que sou vosaltres mateixos, tractant cada dia d’apartar-lo, d’anul·lar-lo, d’ofegar-lo, però tot i així, encara pot trobar una manera, per poder sobreviure i prosperar.
La fi de la vida no és la mort, el càncer no per favor. Per això heu de ser fort, encara que és fàcil dir-ho, cal poder combatre qualsevol dels càncers, i per a això cal canviar la vostra actitud.
Aprofitar al màxim cada hora, cada dia i cada època de la vida. Així podreu mirar el futur amb confiança i al passat sense tristesa. Ser vosaltres mateixos. Però ser el millor de vosaltres mateixos. Tenir valor per ser diferents i seguir la vostra pròpia estrella, i no tingueu por de ser feliç. Gaudir de la bellesa. Estimar amb tota l’ànima i el cor. Oblidar del que hagueu fet pels vostres amics i recordar, el que ells han fet per vosaltres.
No reparis en el que el món et deu i fixeu-vos en el que li deveu al món.
Quan us enfronteu a una decisió, s’ha de prendre tan sàviament com et sigui possible. Després oblidar.
El moment de la certesa absoluta mai arriba.
Agrair a la vida que us dóna l’oportunitat d’estimar, treballar, jugar, i mirar les estrelles etc.
El càncer és el dia a dia, en la nostra societat, i totes aquelles persones que pateixen aquesta malaltia han de lluitar juntes i vencerem. Hem de fer consciència que la prevenció és el millor.
Una forta abraçada i molts ànims, per a totes aquelles persones que el pateixen i estan al seu voltant.