Gerard Remolins Zamora (ReGiraRocs, S.L.) i Juan F. Gibaja Bao (CSIC), coordinadors de l’obra, han presentat aquest divendres 22 de febrer el número 2 de les monografies del Museu d’Arqueologia de Catalunya, editat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya – Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb col·laboració de la Institució Milà i Fontanals del Consejo Superior de Investigaciones Científicas- (IMF-CSIC) i el patrocini de Vallbanc, Fundació Julià Reig i ReGiraRocs.

A la presentació també hi ha participat en Xavier Llovera Masana, Cap de l’Àrea de béns immobles del Govern d’Andorra i Michel Martzluff, arqueòleg, doctor en prehistòria i professor retirat de la Universitat de Perpinyà.

L’obra “Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus” es divideix en cinc grans capítols. El primer d’ells respon a les qüestions més genèriques sobre el procés de neolitització, no només d’Andorra, sinó també dels territoris pirinencs veïns, amb l’objectiu d’oferir una visió de conjunt abans d’endinsarse, en els posteriors capítols, en temes més específics.

El segon apartat afronta la configuració del medi de les valls d’Andorra durant el neolític i dibuixa una imatge molt precisa a la vegada que esclaridora del clima, la geologia i el paisatge que es van trobar i amb el que van conviure els primers agricultors i ramaders en arribar a aquests territoris. Alhora aquest apartat revela el grau de domesticació de l’entorn que posseïen aquelles comunitat pretèrites mitjançant el control i la modificació del territori.

El tercer epígraf versa sobre l’estudi de tots els jaciments arqueològics d’època neolítica documentats a les valls d’Andorra. Encara que numèricament, són pel moment escassos, la seva rellevància és tan significativa que els posiciona com a referents en l’àmbit de l’arqueologia. Tot i així, estem segurs que durant els propers anys es descobriran nous jaciments que afegiran més dades a les que avui disposem.

La quarta secció complementa la segona, tractant qüestions relacionades amb l’explotació del medi i amb la gestió dels recursos vegetals i animals, tant domèstics com salvatges/silvestres.

El cinquè i darrer capítol afronta l’estudi dels recipients ceràmics, dels instruments d’os i de pedra així com dels ornaments localitzats en diversos jaciments andorrans.
Mitjançant aquests elements, no només s’han conegut aspectes estilístics, tecnològics o formals, que els emparenten i associen amb altres manifestacions de grups més o menys pròxims en el temps i l’espai, sinó que també ens parlen sobre el seu ús i del que representen dins de l’organització econòmica i social d’aquelles comunitats. Si a priori, podria semblar que les comunitat establertes a les valls d’Andorra estaven aïllades pel territori que les envolta, la realitat és molt diferent. Els tipus d’animals i cereals domesticats, les estructures d’hàbitat i funeràries construïdes, el tipus d’eines emprades així com la matèria prima amb que les confeccionaven, ens parlen d’un indret molt més semblant al que és en l’actualitat. Un indret de trànsit, un encreuament de camins.

Els seus editors són Gerard Remolins Zamora i Juan F. Gibaja Bao.

Gerard Remolins Zamora, llicenciat en Historia i Màster en Cartografia i Sistemes d’Informació Geogràfica per la Universitat de Barcelona. Màster en Arqueologia del Quaternari per la Universitat Rovira i Virgili. Les seves investigacions s’han centrat en el coneixement de les societats neolítiques i de l’edat del bronze als Pirineus. És especialista en Arqueologia espacial i geoestadística. Actualment està cursant el doctorat.

Juan F. Gibaja Bao, científic titular del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Doctor en Prehistòria per la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves investigacions s’han centrat en el coneixement de les societats mesolítiques i neolítiques. És especialista en la funció dels instruments lítics. Els darrers anys s’ha dedicat també a la divulgació científica.

Xavier Llovera, arqueòleg i museòlegs. Ha treballat 27 anys pel Govern d’Andorra i 10 per a la Generalitat de Catalunya com a arqueòleg, museòleg i gestor cultural. Ha participat en algunes de les excavacions arqueològiques que apareixen en aquesta publicació.

Michel Martzluff: arqueòleg i doctor en prehistòria especialitzat en les cultures de l’epipaleolític -mesolític. Ha estat Maître de Conferances la Universitat de Perpinyà des del 2005, actualment retirat. A banda de dirigir nombroses publicacions científiques com “Archéologie d’un montagne brûlée”, va ser el director, juntament amb en Jean Guilaine, de les excavacions arqueològiques a la Balma de la Margineda entre 1979 i 1991. Actualment segueix vinculat a la recerca dins el grup de l’UMR 7194 del CNRES-Muséum National d’Histoire Naturelle i la Universitat de Perpinya.

El MAC és un museu nacional reconegut pel Parlament de Catalunya. La seva missió és mostrar permanentment els vestigis, fonamentalment de caràcter arqueològic, que, des de l’aparició de l’home, il·lustren l’evolució cultural de l’entorn. El Museu d’Arqueologia de Catalunya es constitueix a partir de les seus de Barcelona, Girona i dels museus monogràfics d’Empúries, Olèrdola i Ullastret i de llurs jaciments arqueològics.