Títol:  El llop i la mosca
Escriptor/a: DAMM, Antje
Traducció: Anna Soler Horta
Editorial: Takatuka
Pàgines: 22
Edat: per als més petits

Antje Damm (Wiesbaden, Alemanya, 1965), arquitecta i escriptora, és coneguda sobretot pels seus llibres de preguntes filosòfiques, com Pregúntame (Anaya, 2003), o els publicats per l’editorial argentina Iamiqué. Aquestes obres, a banda de l’interès temàtic, destaquen per les seves il·lustracions fotogràfiques amb voluntat artística. També se li coneixen obres il·lustrades a partir de la fotografia de diorames que ella mateixa crea, com La visita (Tramuntana, 2016)

En una altra línia de treball, Damm també publica llibres per a primers lectors, il·lustrats digitalment, que, sense ser tan originals, sí que mantenen l’enginy i l’esperit juganer de la resta de la seva obra. Després de Dorm, mixeta, dorm! (Takatuka, 2018) ens arriba aquesta nova història protagonitzada per un llop tot simpàtic i bon jan.

El conte, de format petit, amb els fulls de cartró i les cantonades arrodonides, consta de deu dobles pàgines que repeteixen una mateixa estructura compositiva: a la pàgina de l’esquerra trobem un llop i a la de la dreta una prestatgeria plena d’objectes.

L’argument és clar: el llop té gana i s’ho vol menjar tot. La narració avança a partir del joc d’endevinar, a mesura que girem la pàgina, quin objecte ha desaparegut de la prestatgeria i està engreixant la panxa del llop.

Malgrat el pes evident de la part gràfica, cal indicar que el text és molt ric perquè explora tots els verbs relacionats amb el fet de menjar: cruspir, empassar, devorar, endrapar, fer baixar coll avall, ficar-se al pap, engolir…

Visualment, la proposta obliga els lectors a afinar la mirada perquè el peixet, l’ànec, el cotxe o la poma desaparegudes no s’anomenen mai en el text. Casualment, en la traducció catalana es produeix l’efecte de la rima en el primer objecte que es menja el llop i podem arribar a pensar que l’autora ens donarà una pista sonora, però no. El text original en alemany tampoc juga aquesta carta.

Ara bé, els lectors més perspicaços, que no ha estat el meu cas, potser descobreixen sense cap ajuda que Antje Damm sí que ens dona una pista, però no és pas sonora, sinó cromàtica. Espòiler: fixeu-vos en el color de la pàgina de la dreta.

Glòria Gorchs / Clijcat / Faristol