Títol: El llop de les pomes verdes
Escriptor/a: POU, Gisela
Il·lustrador/a: Roser Argemí
Editorial: Bindi Books
Col·lecció: Punt
Pàgines: 62
Edat: a partir de 7 anys

Gisela Pou, amb un llarg bagatge com a guionista i autora de llibres per a nens i joves, vincula en aquest títol dos dels tòpics més freqüents en els contes infantils: la por i els llops. L’obra, narrada en primera persona pel xiquet protagonista i amb una anècdota mínima, relata l’evolució d’un infant que comença aterrit per la idea que, en la foscor del seu dormitori, s’amaga un llop sanguinari «amb els ulls grocs, la cua llarga i les dents afuades»; aquesta creença l’esgarrifa de tal manera que sovint necessita fugir-ne i refugiar-se en el llit del pare. A poc a poc, amb el pas dels dies i de les converses amb el progenitor, l’animal es transforma en la ment del nen i «ja no té la mirada tan ferotge, ni el musell tan afuat, ni la cua tan llarga». Finalment, el petit rescata del fons del bagul dels joguets –on l’havia amagat anys enrere– un llop de peluix amb el qual aconsegueix, per fi, adormir-se a soles a la seua habitació.

Roser Argemí, que ha triat com a únic color el verd del títol, entre grisos, el blanc del paper i el negre de la tinta, representa alhora les escenes familiars a casa, a la platja o al bosc entre els dos personatges i els canvis de bèstia ferotge a ninotet inofensiu del llop, uns dibuixos que contribueixen a la tendresa d’un títol que parla de la quotidianitat –sense drames ni estridències– d’un xiquet normal.

Autora i il·lustradora han construït una història senzilla que destaca per les absències i per allò que no s’hi diu. Només hi ha dues al·lusions a la mare, que es manté fora d’escena: quan telefona i pregunta al fill si dorm bé –i aquest li menteix perquè no es preocupe– i al final, quan el xiquet pensa que, a l’endemà, quan arribe la dona, li explicarà el conte del llop de les pomes verdes. L’amplària del llit i altres indicis semblen suggerir que l’home està separat o divorciat, però el cert és que la muller podria estar de viatge o, al contrari, pare i fill podrien haver-se apropat a l’habitatge de la platja uns dies abans que ella hi arribara. L’encert rau, precisament, en el fet que això no té importància, és el fons sobre el qual transcorren uns dies tranquils en la vida d’un nen feliç que té por de l’obscuritat.

Arantxa Bea / Clijcat / Faristol